Una pèl-roja passejant per Londres amb dos
mariners afros que ho tenen tot, menys aire marcial. La noia s'ho passa d'allò
més bé, refilant pels carrers de la City, enfilant-se per tot arreu, mentre els
dos mariners emplomats li riuen totes les gràcies.
La composició és de suar les aixelles,
descompondre el desodorant i cremar els tacons. Xarrupeu un glopet d'aquesta
energia musical i sigueu feliços!
Les tres mosquetes del tecno glamur
erosionaven amb els seus talons depunta agressiva, les més selectes pistes de ball.
La contundència de la lírica
italo-disco, embarronava les ments amb les neurones empastifades de laca i
esmalt.
Insinuació electrònica, crespats estil patata
fregida i coreografies de bordell, eren els actius més visibles d'aquestes
belles dones d'axil·la rasurada.
El terme "Lap dance" descriu una
mena de ball extremadament sensual on la ballarina es refrega amb un individu,
però l'individu no es pot refregar amb la ballarina. Una bonica perversió
ideada a Las Vegas per escalfar braguetes.
Us oferim un meravellós exemple de la mà de
Kurt Russell i Vanessa Ferlito, que broden una escena completament
tarantiniana, amanida amb aquesta insuperable composició de The Coasters:
"Down in Mexico".
Angie, Tara i Helen Pontani formen un trio de
ball molt animat, acostumen a acompanyar grups com "The Flying
Neutrinos" o "Los Straitjackets" i embadaleixen al públic amb
les seves coreografies exuberants i retro.
Gràcies a elles, el món és un lloc una mica
més agradable.
Aquestes suposades germanes bessones, eren dos
monuments del nord d'Europa. El seu principal talent era tenir unes cames
llarguíssimes i saber-les lluir amb elegància i distinció.
Arreu d'on anaven despertaven la lívid de
qualsevol mascle encorbatat i els feien suar per sobre de les seves
possibilitats.
A Itàlia varen ser reverenciades fins a límits
gairebé religiosos.
Varen contribuir a forjar el mite de les nòrdiques.
Una videoproducció extreta sense
desnaturalitzar dels anys seixanta.
El local sembla un temple per a la ballarina
rossa que es contorneja com una serp al ritme de les sonoritats hermètiques de
The Twiliters.
El personal masculí que transita en aquell
oratori del pecat baveja discretament, plenament estimulat per les contorsions
sensualsde la deessa de les
corbes.
Totes les corbes del món són seves: alabats
siguin els seus malucs!
Aquestes tres dames, són un dels grups
paradigmàtics de l'escena disco italiana dels 80.
Tema clàssics d'aquells d'anar escalfant els
talons friccionant-los amb la pista de ball. Tecno de fireta, suau i
encotillat. Plàstica italiana d'aquells 80 de catedrals de laca.
Dona gust veure com fan el ridícul diferents
pobles del món. Avui li toca el torn als nostres amics escandinaus, proclius a
l'humor barroer, inspirat en elSalou Fest.
Aquesta obra d'art de la degeneració, fa us de
tots els mecanismes del garrulisme àrtic: veuetes de sampler, ties vestides com
a prostitutes de carretera i uns víkings amb peus d'ànec que són el paradigma
del que voldria ser qualsevol habitants dels gèlids suburbis d'Oslo.
Tota aquesta burrada va amanida amb ketxup
musical, en format de tecno barato de discotteque guiri de la costa.
Imprescindible gaudir d'aquest espectacle, al
costat d'un orinal.
Susana estrada el suposat mite eròtic dels
oficinistes dels 70, aquí es llençava a una nova disciplina artística que no
implicava ensenyar superfície d'epidermis.
La veritat és cruel, perquè, no ens enganyem,
estava millor calladeta.
També s'ha de dir que la cançó no ajuda:
"Ya me voy de tu vida, me voy..."
Per completar aquest dúplex us n'oferim una
altra que convida a acariciar-la.
En un moment de l'actuació canta: "Con
tus besos mátame". No cal tant, n'hi ha prou que no canti.
Portades directament des de la nebulosa dels 80, recuperem aquesta colla de jovencelles, el merit de les quals és competir per la còfia més ben lacada.
Prodigis d'arquitectura capil·lar i assecador, practicant coreografies d'una simplicitat vergonyosa, amb l'única finalitat de demostrar al món que tenen les cames llargues.
La cançó és més insípida que un plat de col bullida, malgrat que les intèrprets la desenvolupen amb entusiasme.
A destacar també, l'escenari. Una ambientació tipus Marina D'Or, però passat per un filtre vuitantero. Glamour de holligans, en la línia de la Samantha Fox.
