Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Himne. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Himne. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 de maig del 2013

La Javanaise


Volem fer des d'aquest post un petit homenatge a una grandíssima cançó: "La Javanaise".

Creada per la genialitat de Serge Gainsbourg per a Juliette Greco, ha passat a convertir-se una mena d'himne nostàlgic.

Us la presentem en diferents versions, començant per la pròpia del Mestre:








Us deixo la  lletra de la cançó perquè la podeu seguir, a veure si algú s'anima a traduir-la al català:

J'avoue j'en ai bavé pas vous
Mon amour
Avant d'avoir eu vent de vous
Mon amour

Ne vous déplaise,
En dansant la Javanaise,
Nous nous aimions
Le temps d'une chanson

A votre avis qu'avons-nous vu
De l'amour
De vous à moi vous m'avez eu
Mon amour

Ne vous déplaise,
En dansant la Javanaise,
Nous nous aimions
Le temps d'une chanson

Hélas avril en vain me voue
A l'amour
J'avais envie de voir en vous
Cet amour

Ne vous déplaise,
En dansant la Javanaise,
Nous nous aimions
Le temps d'une chanson

La vie ne vaut d'être vécue
Sans amour
Mais c'est vous qui l'avez voulu





dilluns, 4 de març del 2013

Capri c'est fini!

Ens trobem davant d'un dels himnes immortals dels anys seixanta del segle passat. Una cançó feta expressament per arrambar el o la partenaire i amb l'excusa del trist romanticisme que exhala la música, fotre mà dissimuladament.

Després dels anys que han passat, encara sona com una obra impressionant. No la deixeu d'escoltar i no deixeu tampoc d'arrambar a la vostra parella!








divendres, 28 de desembre del 2012

Els micos cantaires


De què va aquesta videoproducció? 
Doncs un grapat de micos es posen molt calents, veient passar unes ties bones, a partir d’aquí, ja m’he perdut..això si, tot s’esdevé a París: Oh-là-là!






dimecres, 26 de desembre del 2012

Bang Bang


Aquesta balada d'una tristor punyent va agafar aire en temps recents, gràcies a la pel·lícula d'en Tarantino "Kill Bill".
Aquí us oferim una antologia de versions de tots els temps, així veureu com ha estat una cançó que ha atret a molts intèrprets.

Bona digestió!











diumenge, 18 de novembre del 2012

El cel d'en Bryan


Què dir d'aquest himne de Bryan Adams. A alguns els pot provocar arcades, a d'altres els pot elevar a les alçades nirvàniques.  Encara que és indiscutible que la cançó ha esdevingut un himne d'encenedor, per ser taral·lejat massivament.

Moments de comunió acústica.









dimecres, 31 d’octubre del 2012

Apologia alcohòlica




Aquesta escena és extreta de l'entranyable film britànic "Whisky Galore", de finals de la dècada dels 40.

Un fascinant estat d'eufòria es va contagiant per tota aquesta localitat costanera.

Resulta molt emotiu veure com la humanitat sencera pot arribar a un cert estat d'harmonia...encara que sigui fotent-se litres i litres de whisky!

Com a bonus us adjuntem una altra apologia alcohòlica:






dissabte, 15 de setembre del 2012

Per taral·lejar


Com una parelleta de tota la vida, aquest prodigi de la natura que es diu Joss Stone uneix la seva veu al desconcertant Robbie, un paio que em cau més que bé, per la seva afició a "caçar" UFO's.

Què més fa falta, doncs? Per descomptat una cançó com "Angels", un himne d'aquells d'aixecar l'encenedor.

Apa, doncs.







dijous, 6 de setembre del 2012

Incitació a la bogeria


És curiós que en el món anglosaxó "Is This The Way To Amarillo", cantada per en Tony Christie, desferma una mena de bogeria col·lectiva on cada comunitat competeix per fer el vídeo més enrotllat utilitzant aquesta música.

Primer veureu l'original i seguidament, una sèrie de succedanis protagonitzats per tota mena d'individus.










diumenge, 26 d’agost del 2012

Dos duets





No voleu sucre? Dues tasses!

El cims de la música melosa estan poblats d'éssers com aquests.

Transcendència de  cristall swarovski, unes gotetes de melodia perfumada i una posada en escena gairebé religiosa.

No fa falta res més perquè el públic s'entregui...O, potser si?





dissabte, 18 d’agost del 2012

Ser guay als 80


Una videoproducció antològic-antropològica, on surten totes les coses que molaven per ser un tipus guay en els 80.

La gent enrotllada balla amb aquests desplaçaments corporals tan característics.
Els menuts fan virgueries amb les bicis BH, els machotes porten rellotge digital. Els break-dancers porten "lloros" impressioinants que planten al mig del carrer.

Hi fan el ball del robot, hi ha caçadores texanes amb les mànigues arremangades, ulleres de ciclop, cintes de cassette, cepats i guitarra-sintetitzador... Un arsenal pel que volia fardar en els 80!

Uau!








dissabte, 28 de juliol del 2012

Himne: Tri Martolod (Tres mariners)


No crec que hi hagi cap bretó que no conegui aquesta preciosa cançó.

És una cançó tradicional que Alan Stivell va redimensionar, convertint-la en l'himne de la dignitat d'un poble.

Us n'ofereixo tres versions: amb la preciosa i dinàmica Nolwenn Leroy ,amb Alan Stivell i un munt de gent i una darrera en versió russa, a càrrec del duet "Кукараyа freedom" (Alguna cosa així com "L'escarabat va cap a la llibertat").

Bon profit!






Ah!...I un bonus extra!:








divendres, 27 de juliol del 2012

Passió peluda



Una composició extraordinària interpretada de manera magistral.

En Dan i la seva veu, digna de ser estudiada en un congrés de lampistes, esquerda l'espaitemps de manera rotunda.

La corda no perdona, com una teranyina sonora t'atrapa  per deixar-te devorar per la melodia

La bateria marca els límits i densifica el conjunt.

No és emocionant?








dijous, 31 de maig del 2012

L'estranya parella





David Hoyle maquillat per una banda de grafiteros i Boy George vestit per un pastillero, s'enreden a interpretar aquesta fantàstica i innocent cançó.

Una parella efectiva, que són capaços de decorar-te una habitació amb la seva sola presència, bonics de veritat.

Certament és que al seu costat, Priscil·la (reina del desert) sembla un predicador mormó.

Aquesta etapa de "marona boja" de Boy George, la veritat és que mola!





dissabte, 26 de maig del 2012

Iwak Peyek




Iwak Peyek:

ooo ooo ooo ooo
ooo ooo ooo ooo

iwak peyek iwak peyek iwak peyek nasi jagung
sampek tuek sampek nenek trio macan tetap disanjung
iwak peyek iwak peyek iwak peyek nasi gule
sampek tuek sampek nenek trio macan tetap oke

ooo ooo ooo ooo

di sini aku menghibur kamu menyanyi dan bergoyang bersamamu (asolole)
di sini aku mengajak kamu bergembira dan bahagia selalu
di sini aku menghibur kamu menyanyi dan bergoyang bersamamu (asolole)
di sini aku mengajak kamu bergembira dan bahagia selalu

ooo ooo ooo ooo
ooo ooo ooo ooo

iwak peyek iwak peyek iwak peyek nasi jagung
sampek tuek sampek nenek trio macan tetap disanjung
iwak peyek iwak peyek iwak peyek nasi gule
sampek tuek sampek nenek trio macan tetap oke

ooo ooo ooo ooo

di sini aku menghibur kamu menyanyi dan bergoyang bersamamu (asolole)
di sini aku mengajak kamu bergembira dan bahagia selalu
di sini aku menghibur kamu menyanyi dan bergoyang bersamamu (asolole)
di sini aku mengajak kamu bergembira dan bahagia selalu

ooo ooo ooo ooo
ooo ooo ooo ooo





diumenge, 6 de maig del 2012

Un dels nostres!






Imagineu-vos que aquest blog, "No en teniu ni idea" és com l'Olimp. No tingueu cap dubte de que George Baker seria un dels Déus imprescindible que governarien el destí dels mortals.

Perquè, entre altres mèrits, George va popularitzar l'himne oficial d'aquest blog: "Una paloma blanca", i potser en va fer la millor versió.

Em plantejat un dúplex amb dues meravelloses composicions, que arriben a la categoria d'horterada sublim. Una filigrana de suflé musical i ritme prussià, que fan delectar al oient .
Allà on Bach va arribar amb la composició, Baker ho ha aconseguit amb el sucre gruixut i la melodia oliosa, que té regust de crema bronzejadora.

Ah!... i com a "Bonus extra", us adjuntem novament "Una paloma blanca"!

George, sempre estarem en deute amb tu!

BONUS EXTRA: