Tranquils, el següent serà pitjor!

Us prometo continuar proporcionant-vos generoses dosis d'estupefaents musicals.

Com aquesta mostra de cant festiu a càrrec del bon Jan de l'Irwin, un autèntic LSD musical que us conduirà fins al Dharma de la música simpàtica, on la gent brinda amb tasses de sopa i camina amb xancletes amb mitjons.

Bona sort a tothom pel proper any!

Els micos cantaires

De què va aquesta videoproducció? 

Doncs un grapat de micos es posen molt calents, veient passar unes ties bones, a partir d’aquí, ja m’he perdut..això si, tot s’esdevé a París: Oh-là-là!

Bang Bang

Aquesta balada d'una tristor punyent va agafar aire en temps recents, gràcies a la pel·lícula d'en Tarantino "Kill Bill".

Aquí us oferim una antologia de versions de tots els temps, així veureu com ha estat una cançó que ha atret a molts intèrprets.

Bona digestió!

Regal de nadal: Recital de Pascal Pinon!

Què dir d’aquestes fantàstiques islandeses!

El seu nom ve directament inspirat d’un simpàtic senyor mexicà, que va viure a principis del segle XX i va triomfar gràcies a una estranya berruga que tenia al front. Vegeu-lo:

Les vaig descobrir gràcies al meu estimat amic, Amadeu Leblanc i, des de llavors, s’han convertit en un dels meus grups de capçalera.

La seva música fa per nadal,  per escoltar escarxofat al sofà, un dia fred d’hivern, mentre fas ballar les sabatilles amb la punta dels peus.

Per mi, Pascal Pinon són els autèntics àngels de l’anunciació!

Les germanes Kessler

Aquestes suposades germanes bessones, eren dos monuments del nord d'Europa. El seu principal talent era tenir unes cames llarguíssimes i saber-les lluir amb elegància i distinció.

Arreu d'on anaven despertaven la lívid de qualsevol mascle encorbatat i els feien suar per sobre de les seves possibilitats.

A Itàlia varen ser reverenciades fins a límits gairebé religiosos.

Varen contribuir a forjar el mite de les nòrdiques.

Kiss

Personalment, penso que miss Marple és més heavy que Kiss.

El seu tenebrisme és hedonista i més pròxim al Glam que a la provocació macabra.

El que és indiscutible és que són entranyables. I amb els anys, vistos avui en dia, fins hi tot et fan saltar la llagrimeta.

No vull acabar sense recordar el meu particular descobriment de Kiss, a principis dels 80, a la contraportada dels còmics de la Marvel, editats aquí per l'editorial Vertice, s'anunciaven les aventures de Kiss al costat de les tebeos de "El planeta de los simios".

Si, hi va haver una època en que aquests misteriosos roquers també eren herois de historieta!

Amor, amor...

Gomina, moviment rítmic, smoking de llacet estret i un cantant, barreja entre Ronald Reagan i Walt Disney, que mira a l'infinit i llueix un bigoti semblant a una filera de formigues.

Una interpretació afectada, de mal de queixal, ben recolzada pels tres secundaris que basculen com si viatgessin en un rodalies. Caminades d'aquelles per no trepitjar el terra fregat i molta elegància, això si.

Un bolero engominat.

Rockabilly!

L'actual rockabilly és d'allò més divertit, barreja tendències que podrien semblar dispars com les pelis de zombis o les pin-ups.

És un genere molt esteticista i que fins hi tot pot representar un estil de vida.

S'ha de seguir ben aprop perquè dona moltes sorpreses agradables.

Aquí en teniu una petita tria:

Un tastet de Brains

Cent per cent recomanables aquests hongaresos, de perfil experimental però d'un atractiu indiscutible.

Contundència festiva. Una mena d'agilitat musical i festiva que potser costarà  a algú, la primera vegada,. Encara que, després us semblarà com un gelat  en el moment més calorós de l'any.

“Ladies Obsession” hauria de ser un tema obligatori de ballar infinitament en qualsevol bona farra!

Les corbes de la felicitat

Una videoproducció extreta sense desnaturalitzar dels anys seixanta.

El local sembla un temple per a la ballarina rossa que es contorneja com una serp al ritme de les sonoritats hermètiques de The Twiliters.

El personal masculí que transita en aquell oratori del pecat baveja discretament, plenament estimulat per les contorsions sensuals  de la deessa de les corbes.

Totes les corbes del món són seves: alabats siguin els seus malucs!

Kriptonita pels sentits

Ho diuen els internautes de mig món: possiblement són les dues videoproduccions més execrables de la historia.

Les dues videoproduccions que us presentem són l'equivalent alimentici  d'una truita feta amb ous caducats i oli de motor de cotxe.

Si de veritat voleu emocions fortes, feu ràfting perquè aquesta experiència és més aviat tòxica.

Esteu avisats.

Diabo na Cruz

Aquí teniu un tastet d’aquest grup que es va formar l’any 2008, al voltant del genial Jorge Cruz, gran valor de la música portuguesa actual. Feu el favor de paladejar aquests tres temes, segur que us donarà la sensació que el dia ha tingut sentit.

Russos en peu de guerra

Boines, medalles pólvora i hòsties. L'exercit rus no és diferent de qualsevol altre exercit. Els hereus de Mijail Strogoff fan el possible per suar el armilla antibales saltant i passejant les metralladores, escenificant una orgia de geypermans.

No sé a vosaltres, però per mi, aquests vídeos militars els veig més pròxims a Village People, que a la propaganda patriòtica...