Espaguetis amb laca

Aquestes tres dames, són un dels grups paradigmàtics de l'escena disco italiana dels 80.

Tema clàssics d'aquells d'anar escalfant els talons friccionant-los amb la pista de ball. Tecno de fireta, suau i encotillat. Plàstica italiana d'aquells 80 de catedrals de laca.

La gresca dels manyos

Per contra del que pugui semblar, aquests són de Munic, que queda una mica lluny d'Aragó. M'imagino que això de "Saragossa", s'ho van col:locar per allò que "fa exòtic". Ja se sap que en la geografia guiri, Cancún i Salou són platges veïnes i, Barcelona és la capital de Puerto rico.

Un per tu, un per mi...

Aquest equip de superherois despleguen en aquesta obra mestra, totes les seves arts.

Un toc jipiòs amb una forta influència morisca, per impactar al personal.

Mentre elles ballen, influïdes per un èxtasi rimbombant i converteix s malucs en vibració i els pits en núvols cremosos.

Doctrina disco i exhibicionisme, frase recurrent que reciten com un mantra. Homes estranys, mirades perdudes, refregant-se plegats entre les transparències. Un altre nivell.

I de bonus extra: “Bandido”, en una versió treballada de l’original.

Les Tortugues Ninja del pop

-Què són les Spice Girls?

-Com les Tortugues Ninja, però amb mamelles.

-Vols dir? Les Tortugues Ninja eren quatre i les Spice cinc.

-No. Les Tortugues Ninja eren quatre i Splinter, la rata.

-Ah!... Victòria Adams.

Calentet, calentet...

Acabat de sortir del forn, aquest "Diva Latina" de l'extraordinària Arielle Dombasle. Teatralitat i recreacions "com il faut" a partir d'un dels grans èxits de Jeanette, l'eterna adolescent de l'escena ibèrica.

Material indispensable pels amants de divisme burlesque, fetitxista i forçat estèticament al màxim.

Glamour extrem (de color rosa)

La vida en rosa que profetitzava la Piaf, ja ha arribat i la monarca d'aquest univers respon al malnom de YELLE.

Podeu comprovar que és una mena de variació genètica creada a partir d'una cèl·lula d' Audrey Hepburn. Rítmica i agressiva, però sense despentinar-se.

Una delícia de videoproducció.

Dedicat a Noelia Sobrado!

Heu d'estar d'acord en mi, que poques vegades podem gaudir d'una videoproducció tan dinàmica com aquesta.

Èpica entrada dels ballarins masculins, marcant el territori en una exhibició de fun-gay-power que descol·locaria al mateix Freddy Mercury.

Una vegada establert el marc, ja poden passar les dames, tres cupletistes de disco marcant el pas a cop de taló.

Finalment ,l'apoteosi es realitza amb la barreja de caràcters, ells i elles es sintetitzen i fusionen el seu poder!

Això és una dona!(o potser no...)

Abans que, en aquestes terres adoréssim a la Carmen de Mairena(Carmen ets única!), ja hi havia una Venus que es desllorigava pel món i responia al nom de Divine.

Com us ho diria...Divine és com la visió de Marilyn Monroe amb tres tripis al damunt.

Tecno-grotesca i bruta, aquesta pubilla és la sogra que tots desitjaríem: imagineu-vos quins dinars de nadal!

Segur que aquesta videoproducció us farà entendre que el glamur també es pot distorsionar i no deixa de ser glamour. Penseu que qualsevol raresa pot ser sublim, si es ruixa amb un bon perfum...

Glamour magyar?

Aquesta videoproducció està a mig camí entre la discoteque de cromats i brillantines, o el bordell de carretera.

No saps ben bé què pensar... Potser la modernor glamurosa que es preten és benintencionada, però es queda a mig camí i acaba resultant més aviat sòrdida.

La segona conclusió que en trec, és que els components del cos de ball no són humans, són fruit del creuament genètic entre un arbre de nadal i un teletubbie, expressament ensinistrats per botar.

La música és sens dubte(perquè ens hem d'enganyar), música de puticlub de camioners. Imagineu-vos una munió de panxuts llardosos passejant el cubata per comprovar el genero, estratègicament parapetat entre sofàs d'escai i les banquetes  de la barra del bar.