Kiss

Personalment, penso que miss Marple és més heavy que Kiss.

El seu tenebrisme és hedonista i més pròxim al Glam que a la provocació macabra.

El que és indiscutible és que són entranyables. I amb els anys, vistos avui en dia, fins hi tot et fan saltar la llagrimeta.

No vull acabar sense recordar el meu particular descobriment de Kiss, a principis dels 80, a la contraportada dels còmics de la Marvel, editats aquí per l'editorial Vertice, s'anunciaven les aventures de Kiss al costat de les tebeos de "El planeta de los simios".

Si, hi va haver una època en que aquests misteriosos roquers també eren herois de historieta!

Rockabilly!

L'actual rockabilly és d'allò més divertit, barreja tendències que podrien semblar dispars com les pelis de zombis o les pin-ups.

És un genere molt esteticista i que fins hi tot pot representar un estil de vida.

S'ha de seguir ben aprop perquè dona moltes sorpreses agradables.

Aquí en teniu una petita tria:

Pizza freak

Sensualitat, ritme i manca d'higiene es barregen alegrement  en aquesta bonica videoproducció musical, apologètica, a favor de les pizzeries de suburbis i ghetos perifèrics varis.

El  personatge encarregat de perpetrar aquesta interessant interpretació, sembla tret d'entre els sicaris d'un mafiós balcànic de tercera categoria.

Si us agraden els sabors intensos, no us ho podeu perdre!

Els sorolls de la natura

Aquest dúplex és directament l'antítesi dels documentals del "National Geografic". 

S'ens fa una dissecció irònica de la vida social dels insectes, amenitzada amb un desplegament excepcionals de sorolls, l'autèntica música de la natura.

Amors, traïcions, ambicions i putades. O sigui, com "Dallas", però amb coleòpters, dípters etc...

Exuberància de la bona!

Evelyn fa l'honor al seu sexe i ens demostra que pot fer dues coses alhora: cantar i despullar-se.

Una cara angelical, una veu de melmelada i unes proporcions generoses que li agrada exhibir convenientment adornades amb una arquitectura íntima de la qual es va desfent al llarg de l'actuació.

Una performance elegant i sedosa, pausa, que ens dona temps d'assaborir la seva pell i el seu talent.

Pedra preciosa

Clarament, aquesta és una de les escenes que ha quedat gravada en el panteó de la història del cinema.

Gairebé tothom l'ha vista, però delectar-se una vegada més amb la sinuosa manera de ballar de la Hayek no provoca colesterol

En Tarantino , amb un paper fet a la seva mida, (Quin gran favor li va fer el seu amic Robert Rodríguez!) i tota la colla de megactors que l'acompanyaven , es queden sincerament bocabadats. Ajuda molt la melodia de Tito i Taràntula perfecta per aquest moment.

Rocco i Marina

Simpàtica videoproducció de tall modern on en Rocco Granata, ja ben granadet; es passeja entre meravelloses vistes amb un cinquecento, acompanyant a la Marina per tot arreu.

És com una videoproducció dominguera, on només falta l’entrepà de truita de patates i una mica de gasosa amb vi!

El Ferran Adrià del rock

El senyor Brown ha provat alló que cap cuiner transgressor s'ha atrevit a fer mai: cuinar-se a ell mateix. Equipat amb una cassola auto-alimentada, ha intentat cuinar-se el cap a la papillota (podeu observar el paper d'alumini cobrint-li el rostre).

El súmmum del sibaritisme és que pretenia cuinar-se en viu, a l'estil dels cargols o les llagostes, per conservar, suposo, el sabor i la frescor. L'únic inconvenient és l'abundant pelambrera, que podria fer la ingesta  incòmoda. Però si l'exquisidesa del plat s'ho mereix, nosaltres som capaços de fer tots els esforços.