Us prometo continuar proporcionant-vos
generoses dosis d'estupefaents musicals.
Com aquesta mostra de cant festiu a càrrec
del bon Jan de l'Irwin, un autèntic LSD musical que us conduirà fins al Dharma
de la música simpàtica, on la gent brinda amb tasses de sopa icamina amb xancletes amb mitjons.
Dona gust veure com fan el ridícul diferents
pobles del món. Avui li toca el torn als nostres amics escandinaus, proclius a
l'humor barroer, inspirat en elSalou Fest.
Aquesta obra d'art de la degeneració, fa us de
tots els mecanismes del garrulisme àrtic: veuetes de sampler, ties vestides com
a prostitutes de carretera i uns víkings amb peus d'ànec que són el paradigma
del que voldria ser qualsevol habitants dels gèlids suburbis d'Oslo.
Tota aquesta burrada va amanida amb ketxup
musical, en format de tecno barato de discotteque guiri de la costa.
Imprescindible gaudir d'aquest espectacle, al
costat d'un orinal.
La cançó relata la suposada experiència del
senyor Gildo a Barcelona, on va conèixer una tal Maria Dolores.
És possible que tinguessin tracte carnal i,
passat aquest parèntesi, en Rex va tornar
a la segura vora del Rin.
Tot un paradigma de les aventures dels
Nibelungs en els territoris meridionals.
En tot cas, trobem a faltar referències als
toreros a les paelles i a la sangria.
Per acabar de rematar-ho amb un dúplex, també
us oferim la voluntariosa "Fiesta Mexicana", en la qual s'acomiada en italià(?) de Mèxic. i
d'una tal Juanita(sic).
Imagineu-vos que aquest blog, "No en
teniu ni idea" és com l'Olimp. No tingueu cap dubte de que George Baker
seria un dels Déus imprescindible que governarien el destí dels mortals.
Perquè, entre altres mèrits, George va
popularitzar l'himne oficial d'aquest blog: "Una paloma blanca", i
potser en va fer la millor versió.
Em plantejat un dúplex amb dues meravelloses
composicions, que arriben a la categoria d'horterada sublim. Una filigrana de
suflé musical i ritme prussià, que fan delectar al oient .
Allà on Bach va arribar amb la composició,
Baker ho ha aconseguit amb el sucre gruixut i la melodia oliosa, que té regust
de crema bronzejadora.
Ah!... i com a "Bonus extra", us
adjuntem novament "Una paloma blanca"!
En ple any del Naranjito, aquests estàndards del crespat imposaven el seu só per tot l'imperi del cromat.
La galàxia ens ataca de nou, les llumetes s'activeni un exercit de zilons devora els nostres records atàvics.
Tecno-sorround metafísica electrònica per desgastar el sòl de les discotheques, per avançar passet a passet cap a l'objectiu escollit i fondre-li les connexions!
Ja els tenim aquí, la colla de la pessigolla d'Albània!
Una mena de grup d'havaneres, molt a l'us balcànic. Engominadetsi lluint-se com els més simpàtics de la costa.
Segurament, estan escalfant motors per participar en alguna festa major kosovar o animar a l'incipient turisme, en els hotels de platja.
Ai! Ja m'imagino desenes de walkiries obeses de pell de gamba, movent els malucs al ritme de la cançoneta en qüestió.
Una videoproducció que pretén ser sofisticada, pel sol fet de fer sortir una noia amb biquini i un cotxe esportiu i que transpira una certa ingenuïtat, com la que aquíimperava en els anys 60 a la Costa Brava.
Dos homes i dues dones, suficients per repoblar el món. La crisi del petroli ens va portar un estol de grups com ABBA, que funcionaven gràcies a la química de dues parelles ben avingudes. A vegades, la compenetració era tan forta que s'intercanviaven les parelles, encara que no sabem si és aquest cas.
En aquesta senzilla videoproducció, els nostres amics de Brotherhood of man, ens donen tot l'aire de ser dues parelles que en el transcurs d'unes vacances a la Costa del Sol, després de cantar espontàniament a les sobretaules a l'hotel-tot-inclòs, decideixen fer un pas més endavant i professionalitzar el seu talent.
El coreògraf que varen contractar era sens dubte, net del Kayser Guillerm i els inculcà un dancing disciplinat, de pas fàcil, que si s'ofereix en sintonia grupal, acaba funcionant.
La musiqueta s'enganxa com una tirita i és ideal per arrodonir els vespres, en algun bar de cubalitres de Lloret, tot fent la conga.
Paelles amb formatge fos i Ketxup, sangria per esmorzar, performances amb castanyoles i barret de mexicà... Així són els guiris i aquesta és la seva música.
"Venga Toro", és una curiosa composició que uneix els tòpics més tronats de l'estat espanyol amb el ritme oktoberfestià més ortodox. Sentint aquests compassos, ens venen al cap ramats de prussians borratxos, arrossegant-se pels carrers de Lloret, Blanes o Calella, després d'una "happy hour" de cinc hores, adornant amb vòmits i crema solar els racons més nostrats del litoral. O, deixant-se anar amb frenètiques pràctiques amoroses nocturnes, per qualsevol carreró, passeig marítim o platja.
Ah!...Què faríem sense ells i sense els seus calers
