El terme "Lap dance" descriu una
mena de ball extremadament sensual on la ballarina es refrega amb un individu,
però l'individu no es pot refregar amb la ballarina. Una bonica perversió
ideada a Las Vegas per escalfar braguetes.
Us oferim un meravellós exemple de la mà de
Kurt Russell i Vanessa Ferlito, que broden una escena completament
tarantiniana, amanida amb aquesta insuperable composició de The Coasters:
"Down in Mexico".
Aquesta es la dansa més bella que es fa i es
desfà entre els kazakhs. Hi ha mil versions perquè flipen molt ballant-la. Si
vols ser un personatge enrotllat per allà a Almaty, has d'aprendre a ballar
aquest ritme.
Aquest pubilla brillant vol expressar a tothom
la seva felicitat pel seu imminent maridatge i la concurrència es suma
entusiasmada a la processó.
Tots vestits de festa de guardar, donant
voltes al davant de la tenda dels xinos del barri, on han instal.lat uns
potents altaveus, hereus directes dels "lorakos"garruloides que amanien les platges del
cinturó metropolità, anys endarrere.
El conjunt et recorda a una d'aquelles
tómboles itinerants on es sortejaven "chochonas". Aquí, ves per on,
la "chochona" es casa.
En el pitjor racó del més immund suburbi
d'alguna urbs nord-americana bruta i decadent, va fermentar una manera, que
consistia en desconjunturar-se amb afició i que el mugró pogués tocar al taló.
Per procedir al ritual, la concurrència aportava una gama de sonoritats,
esbufecs electrònics i ventositats melodioses, que semblaven animar als
contorsionistes. Més o menys això és el break-dance.
Aquesta celebració de l'església Pentecostal
em recorda molt a aquella dels hippys adorant a Krishna.Moments d'eufòria col·lectiva a major
glòria de Déu!
En aquesta videoproducció tenim de tot, tipus
grassos fotent cornades, dones fent passejadetes de torero, abraçades i
tocaments fraternals (diuen)...
El cert, és que vista l'activitat que es fa en
aquestes curioses pregàries, jo recomenaria als devots de fer servir el xandall
com a vestit de diumenge.
Com a colofó, us vull presentar al profeta
Manasseh, que és com el Michael Jackson dels predicadors. Un paio més semblant
a un personatge de Tarantino que a un missatger del Cel. Ja veureu el munt de
"cadavers" que deixà durant l'actuació (sempre en nom de Jesús).
Per cert, aquest vídeo inclou (pel mateix
preu) una profecia!
Quan s'acosta l'estiu la cool people colonitza
les terrasses més reputades i compateixen a exhibint un look lleugerament
deixat, com bohemi però més extrem.
Són capricis de milionaris, que amb tanta
crisi pensen que no és apropiat exhibir les seves brillantines de Chopard i els
és més indicat anar així de "casual".
El "Can-can" és el paradigma del
vall escandalós, segons la mentalitat del segle XIX.
És reconfortant veure com ha sobreviscut al
temps i comprovar com alló que feia pujar la libido a Toulose-Lautrec, avui en
dia és vist amb simpatia per gent
de totes les edats.
Al segle XVIII a Barcelona, diuen que Nina
Bergonzi, amant del governador de la ciutat i alhora de Giacomo Casanova,
actuava al Teatre Principal i en un moment donat es va aixecar les faldilles.
Al saber-ho les autoritats religioses varen prohibir a aquesta d'ensenyar
públicament la roba interior. Però a la següent representació, ella es tornà a
aixecar les faldilles i tota l'audiència va poder comprovar que...aquest cop no
portava roba interior!
Aquí tenim una delícia videomusical, l'homenatge, cal dir que molt sentit, del Payo Juan Manuel a Michael Jackson.
Musical elaborada, madura i treballada, que és coronada amb un text de vers insuperable i emotiu:
"Solo estaba con su amiga,
la droga que lo mató."
I aquest només és un exemple.
I... Què dir del cos de ball! No són precisament de l'escola de Jackson, però s'ho prenen amb passió i ofici.
Per acabar contempleu també l'escenari, una mena de subterrani (el mausoleu de M.J.?) amb llumetes i fum i, unes noies que s'ho miren tot des d'una barra.
Per cert, en una de les darreres escenes apareix Jaime Albó, molt entusiasta, una mica aliè al fet que això és un homenatge funerari. En fi...
