No crec que hi hagi cap bretó que no conegui
aquesta preciosa cançó.
És una cançó tradicional que Alan Stivell va
redimensionar, convertint-la en l'himne de la dignitat d'un poble.
Us n'ofereixo tres versions: amb la preciosa i
dinàmica Nolwenn Leroy ,amb Alan Stivell i un munt de gent i una darrera en
versió russa, a càrrec del duet "Кукараyа freedom" (Alguna cosa així
com "L'escarabat va cap a la llibertat").
Si tal i com ens mostra aquesta benintencionada videoproducció, això ha de ser el futur de la civilització
humana, potser mereixeria la pena que ens conquistés un imperi alienígena i
posés una mica d'ordre...
La millor època de Miguel Bosé va ser en els
seus inicis. Absolutament amanerat,semblava que vivia en el pais de la pols de talc.
Eren temps en que semblava que la seva única
ambició era omplir la plaça del poble per la festa major. Amb els anys es va
voler donar transcendència i la va cagar.
D'haver estat coherent ara seria un convidat
habitual al show de Toni Rovira, amb la Carmen de Mairena o en Jaime Albó.
Quina llàstima!
Nova entrega (la segona) d'aquesta sèrie
d'entrades apològiques d'en James Bond, el defensor més implacable del
capitalisme i el món lliure!
Us oferim els crèdits, sensuals i coloristes,
amb la música d'aquesta pel·lícula. També una escena de bufetades molt ben
aconseguida (Us imagineu qui guanyarà?)
Per acabar, la versió cantada per en Matt
Monroe del tema del film en qüestió.
La colla castellera "Els minyons de
Harlem," no està ni per fer una tombarella.
Ja veieu com els ha pujat la ratafia, que
s'han desorientat fins hi tot amb el vestuari.
Això seu és una llenya continua i ni tan sols
l'enxaneta, que s'ha pintat la cara amb pasta de dents, és capaç d'endevinar on
és la plaça del poble.
Van per Central Park tocant el flabiol i
assajant un correbous sense bous, fins que topen amb el mar, allà on acaba
Manhattan. Això els inspira i els fa cridar: Lo riu és vida!
Aquest equip de superherois despleguen en
aquesta obra mestra, totes les seves arts.
Un toc jipiòs amb una forta influència
morisca, per impactar al personal.
Mentre elles ballen, influïdes per un èxtasi
rimbombant i converteix s malucs en vibració i els pits en núvols cremosos.
Doctrina disco i exhibicionisme, frase
recurrent que reciten com un mantra. Homes estranys, mirades perdudes,
refregant-se plegats entre les transparències. Un altre nivell.
I de bonus extra: “Bandido”, en una versió
treballada de l’original.
Entrega doble d’aquestes videoproducccions
musicals de caire motivacional.
Mitjançant aquests muntatges, pretenem vol
alliçonar-nos sobre l’esperit essencial del glamour, del saber estar. La
primera obra ens presenta la moda, tal i com s’ha d’entendre i, la segona visió
ens acosta a la dona , el seu món i la seva complexitat.
Per cert, la banda sonora d’aquesta segona
producció és obra del gran Augusto Algueró!
En definitiva, dotar-nos de recursos visuals
per mantindre intacta la nostra integritat davant d’aquells que, pel fet de
tenir diners, ja es pensen que ho tenen tot.
Serem pobres, però portarem els calçotets
planxats!
He trobat que tres de les toies que
protagonitzaven "Dallas" van provar sort en el món de la cançó amb
resultats més o menys semblants, o sigui que van fracassar estratosfèricament.
Aquests tres documents impliquen en Bobby, la
Lucy i la Pamela. Tingueu el privilegi de veure els desastrosos resultats de la
incursió.
Aquesta celebració de l'església Pentecostal
em recorda molt a aquella dels hippys adorant a Krishna.Moments d'eufòria col·lectiva a major
glòria de Déu!
En aquesta videoproducció tenim de tot, tipus
grassos fotent cornades, dones fent passejadetes de torero, abraçades i
tocaments fraternals (diuen)...
El cert, és que vista l'activitat que es fa en
aquestes curioses pregàries, jo recomenaria als devots de fer servir el xandall
com a vestit de diumenge.
Com a colofó, us vull presentar al profeta
Manasseh, que és com el Michael Jackson dels predicadors. Un paio més semblant
a un personatge de Tarantino que a un missatger del Cel. Ja veureu el munt de
"cadavers" que deixà durant l'actuació (sempre en nom de Jesús).
Per cert, aquest vídeo inclou (pel mateix
preu) una profecia!
Els videogaudidors exigents podreu analitzar
aquestes diferents versions del tema "Bohemian Rhapsody" i decidir
quina satisfà millor les vostres neurones.
Depenent de les vostres ambicions intel·lectuals escollireu
l'original (psss...està bé) o el treball d'orfebreria dels Muppets (Excel·lent!).