Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rama-dance. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rama-dance. Mostrar tots els missatges

divendres, 30 de novembre del 2012

Per fer ploure


És possible que sigui la pitjor cantant del món. Desafina amb tanta abundància que no és possible de distingir-li una nota bona.

Realment, no havia pogut escoltar res de semblant des que en un documental del National Geografic, vaig sentir una balena geperuda.

Només ho puc qualificar d'una manera: un malson!







dijous, 17 de maig del 2012

Amb dues rodes




Videoproducció musical motoritzada, on el nostre heroi, de nom desconegut però d'inconsciència evident, ens deixa anar un soliloqui cantat, mentre viola les més elementals normes de seguretat i circulació dalt d’una motoreta.

Deu ser que a Andhra Pradesh‎ no hi ha radars de tràfic, ni mossos d’esquadra...






dilluns, 30 d’abril del 2012

Mahadma zombie





Versió extensa:


Versió apòcrifa:





El llegendari "Thriller" de Jackson, en versió greixosa i execrable. Una experiència per l'estomac, semblant al fet de menjar-se unes faves amb xoriço.

La música és esquizofrènica, el maquillatge digne dels Pastorets i la coreografia com la de les pelis de karate.

Us deixo també una versió extensa d'aquest estofat i una versió apòcrifa, feta per japonesos i que té la seva gràcia.

Golimar mar, mar, mar, mar...!








dissabte, 28 d’abril del 2012

Les nou muses canòniques (7): Debra Paget




Les nou muses canòniques (7): Debra Paget

Una escena com aquesta no ha estat superada. Forma part del film de Fritz Lang "La tomba índia", de l'any 1959.

Debra Paget fa un suposat ball ritual, abans de ser sacrificada per una serp. La sensualitat d'aquest moment és extrema, penso que poques vegades superada en el cinema.

Després de la visió, queda en el espectador una certa sensació de torbació.

Debra, t'estimem!





dilluns, 2 d’abril del 2012

Travoltisme indi




Una mostra d'allò que podem denominar Vishnu-disco o Rama-dance. Es tracta de fusionar la manera de fer índia (són uns craks ells!) amb el concepte discotequer que tenen d'occident.

La lletra de la cançó no deu donar massa de si, ja que tota l'estona repeteixen "Jimmy aaja", com si fos un mantra.

A destacar el vestuari de la noia, pantalons de xandall amb talons i brusa estil Rafaella Carrà. En canvi, el mosso va més a l'estil Jedi, amb una mena d'estovalles posades al damunt.

La coreografia és, sincerament millorable, la noia, que si es treu del seu context sembla una garrulaca xavolera, balla com un muppet.