Amb els cabells curts, talons d'agulla i cara
de pocs amics, la celi es va fer un raconet en el món de la música discotequera
dels 70.
Una bèstia de les superfícies polides, que
necessitava de la luminotècnia per respirar.
Una sacerdotessa del ritme, dura, contundent, amb un punt de laca i purpurina.
Un còctel per oïdes de làtex.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada