Un dels nostres!

Imagineu-vos que aquest blog, "No en teniu ni idea" és com l'Olimp. No tingueu cap dubte de que George Baker seria un dels Déus imprescindible que governarien el destí dels mortals.

Perquè, entre altres mèrits, George va popularitzar l'himne oficial d'aquest blog: "Una paloma blanca", i potser en va fer la millor versió.

Em plantejat un dúplex amb dues meravelloses composicions, que arriben a la categoria d'horterada sublim. Una filigrana de suflé musical i ritme prussià, que fan delectar al oient .

Allà on Bach va arribar amb la composició, Baker ho ha aconseguit amb el sucre gruixut i la melodia oliosa, que té regust de crema bronzejadora.

Ah!... i com a "Bonus extra", us adjuntem novament "Una paloma blanca"!

George, sempre estarem en deute amb tu!

BONUS EXTRA:

Pollastre a l'ast

Iniciem, amb aquesta videoproducció, una sèrie de versions de la cançó "Una paloma blanca". Aquesta melodia, a mig camí entre la patxanga rabiosa (com "Palomitas de maiz") i el pseudofolk de burro i barret de palla, té tal quantitat de versions, que constitueixen per si mateixes un subgenere musical.

En aquesta ocasió Nina i Mike, salten d'entre el públic d'algun sòrdit programa de la TV germanica dels 70. El xunga-xunga de fons és accentuat per la palmada general, marcant el pas de la cançó, sempre dins d'un ordre.

Podem observar que la Nina, manté més o menys la dignitat. Reparteix somriures i sembla sostenir la cançó sense necessitar veritablement l'ajuda del seu partenaire. Ella és la Paloma.
Contrariament, Mike té problemes. Saltirons de pardal i moments d'amanerament que intenta ofegar amb induccions euforiques al públic. No se n'adona, però ell és el pollastre.