¡Hasta la vista Maria Dolores!

La cançó relata la suposada experiència del senyor Gildo a Barcelona, on va conèixer una tal Maria Dolores.

És possible que tinguessin tracte carnal i, passat aquest parèntesi, en Rex va tornar  a la segura vora del Rin.

Tot un paradigma de les aventures dels Nibelungs en els territoris meridionals.

En tot cas, trobem a faltar referències als toreros a les paelles i a la sangria.

Per acabar de rematar-ho amb un dúplex, també us oferim la voluntariosa "Fiesta Mexicana", en la qual  s'acomiada en italià(?) de Mèxic. i d'una tal Juanita(sic).

Aixecant-se les faldilles

El "Can-can" és el paradigma del vall escandalós, segons la mentalitat del segle XIX.

És reconfortant veure com ha sobreviscut al temps i comprovar com alló que feia pujar la libido a Toulose-Lautrec, avui en dia és vist amb  simpatia per gent de totes les edats.

Al segle XVIII a Barcelona, diuen que Nina Bergonzi, amant del governador de la ciutat i alhora de Giacomo Casanova, actuava al Teatre Principal i en un moment donat es va aixecar les faldilles. Al saber-ho les autoritats religioses varen prohibir a aquesta d'ensenyar públicament la roba interior. Però a la següent representació, ella es tornà a aixecar les faldilles i tota l'audiència va poder comprovar que...aquest cop no portava roba interior!

Potser, aquest va ser el naixement del "Can-can"?

Se non è vero, è ben trovato....

Cachaça!

 La sonoritat brasilera dels 60 i 70, té una certa tendència a transportar a qualsevol  audioescoltador fins a un estat proper a l'embriaguesa. És una música que t'entra més per la pell que no per l'oïda.

Una aportació fresca i desenfadada, que sembla no tenir vocació de transcendència però que acaba arrelant per tot arreu, una mica aquí i una mica allà, com els reflexes del sol després d'un llarg hivern.

Louis Prima

Una bèstia absoluta de la música simpàtica. Un crooner esbojarrat, que convertia qualsevol cançó en una festa.

L'italoamericà Louis Prima no va gaudir d'una fama mundial justa, encara que tots el coneixem popularment per haver donat la veu del orangutan dela versió Disney de "El llibre de la Jungla".

Us regalo un tríplex d'aquest artista absolut, perquè us alegri el cap de setmana!

Dedicat a l'Eulàlia Flor!

Bonica combinació de banyes a l'albanesa i estètica poligonera.

Uns xavals que semblen cosins del neng de Castefa són el detonant d'una batalla entre dues albaneses que es disputen un mascle que el sobrepassa tot.

La dona agraviada es fa acompanyar per una mena de ninja amb un garrot, que no estalvia hòsties al mascle sorprès.

Una producció feta amb el cul, amb la sensibilitat d'una escopinada i una cançoneta que sembla cantada per un cor de gormitis.

Finalment, tots acaben a la piscina, imagino que per netejar l'ofensa...

Per cert, també us ofereixo la versió extensa d'aquesta obra, per si voleu aprofundir en el tema.

Disco-power

Contundència en els plantejaments, contundència en el missatge, contundència en l'estètica. 

Aquesta videoproducció trepitja les nostres retines ,com un carro de combat conduit per un clon d'en Rambo.  La seva sonoritat sense concessions t'abdueix de manera possessiva.

I quan s'acaba en vols més i vols ballar i vols suar com un insecte, un esclau dels universos cromats i luminotècnics. Ets el desig de la gran matriu que ovula pampallugues  fluorescents, que tatua els seus cromosomes en la teva epidermis.

Autèntic disco-power, creu-me!

Un dels nostres!

Imagineu-vos que aquest blog, "No en teniu ni idea" és com l'Olimp. No tingueu cap dubte de que George Baker seria un dels Déus imprescindible que governarien el destí dels mortals.

Perquè, entre altres mèrits, George va popularitzar l'himne oficial d'aquest blog: "Una paloma blanca", i potser en va fer la millor versió.

Em plantejat un dúplex amb dues meravelloses composicions, que arriben a la categoria d'horterada sublim. Una filigrana de suflé musical i ritme prussià, que fan delectar al oient .

Allà on Bach va arribar amb la composició, Baker ho ha aconseguit amb el sucre gruixut i la melodia oliosa, que té regust de crema bronzejadora.

Ah!... i com a "Bonus extra", us adjuntem novament "Una paloma blanca"!

George, sempre estarem en deute amb tu!

BONUS EXTRA: