La sonoritat brasilera dels 60 i 70, té una certa tendència a
transportar a qualsevol
audioescoltador fins a un estat proper a l'embriaguesa. És una música
que t'entra més per la pell que no per l'oïda.
Una aportació fresca i desenfadada, que sembla
no tenir vocació de transcendència però que acaba arrelant per tot arreu, una
mica aquí i una mica allà, com els reflexes del sol després d'un llarg hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada