Sucre Candy

Lesley Gore va ser la reina indiscutible de l'univers teen de principis dels seixanta. Inspirava aquelles festes enlacades de piscina, els batuts a la sortida del high school, o les refregades a l'auto-cinema.

Entre les seves melodies de melmelada s'hi podia copsar un cert to nostàlgic, un punt que anava més enllà de superficialitat formal i et feia veure-la com una mena de princesa empresonada.

Tota una lliçó

Doncs si, deu ser això...

Fulla de bedoll

"Fulla de bedoll" és com es diu aquesta cançoneta eslovaca, cantada per la senyora Melània Olláryová.

Tot un exemple de música ordenada i amable, imprescindible per posar a qualsevol celebració  dins una llar d'avis o centres de dia.

És digne de veure, el palmeig sincronitzat del públic i el balanceig de les tres membres del cor.

La senyora Olláryová, encantadora, seria la persona que escolliria per anar a prendre un té amb galetetes.

Virolai a l'albanesa

Per acabar d'ensorrar aquest blog, oferim una bonica estampa folklòrica de Silvània.

Bé, en realitat deu ser Albània, però tant li fot.

He deduït que deu  ser una mena de cant  que fa al·lusió a una serralada que es veu al fons: la serralada de Montserrat  albanesa!

M'imagino que a aquestes alçades sabeu que, a "No en teniu ni idea", seguim escrupolosament el nostre lema: Com pitjor sigui, millor.

Estem molt perjudicats, ja ho sé...

Canteu amb mi!: Zou bisou bisou

Zou bisou bisou (x3)

Zou bisou bisou, mon Dieu qu'ils sont doux

Zou bisou bisou (x3)

Zou bisou bisou, le bruit des bisous

Dans les buissons sous le ciel du mois d'août

Les amoureux glissent à pas de loup

Comme les oiseaux ils ont rendez-vous

On l'entend partout

Zou bisou bisou (x3)

Zou bisou bisou, mon Dieu qu'ils sont doux

Mais dites-moi savez-vous, ce que veut dire entre nous,

Ce que que veut dire "Zou bisou" ?

Ça veut dire je vous l'avoue

Mais oui je n'aime que vous

Zou bisou bisou

Zou bisou, mon Dieu que c'est doux

Mais pas besoin des buissons du mois d'août

Quand tu m'embrasses doucement dans le cou

Car c'est curieux tu vois je l'avoue

Ça me fait partout zou bisou bisou

Zou bisou bisou des petits bisous !

Coktel filosofal: Camilo Sesto versus Hideki

Qui ens havia de dir que Camilo Sesto té el seu “alter ego” al Japó!

Hideki i Camilo comparteixen una mateixa perspectiva d’aquest art de la cantarella. Fixeu-vos amb aquestes interpretacions melodramàtiques, aquestes tofes de lacat desordenat, aquest vestuari de boite de moqueta...

Són mascles amb condicions, saben suar adequadament i accepten el deliri com a manera de viure.

Si no existissin, els hauríem d’inventar!!!

Física quàntica

Tanta energia positiva i tan ben canalitzada, aquest seria la descripció més breu que es pot fer a aquesta videoproducció.

Disculpeu la mala qualitat d'aquest document, és el millor de tots els possibles. Penso que per la contemplació d'aquest exercici  artístic, val la pena.

Els tres tenors

Vinguts de la freda Escandinàvia, es presenten els tres tenors del món freak, que semblen cosins germans d'en Benny Hill.

Artistes sensibles i abocats a la seva feina, es deixen portar ocasionalment per la passió i efectuant cabrioles de fort accent amanerat.

La cançó és un popurri colorista i variat., una minestra lleugereta, però suficient per ofegar les ganes de lirisme de qualsevol gurmet poc exigent.

Peludisme romàntic

Moments de boîte, d’agafar al partenaire, que li tens posat l’ull durant tota la nit i arrambar-lo mentre arrossegueu els peus pel terra de ceràmica d’aquell local de costa revestit de gotelé.

Cursileria per sobreviure a l’altra gran crisi, aquella del petroli, dels seat 124 i de les boîtes rústiques ben aprop del mar.

I ens apareix en Demis, amb l’aire de no estar ben bé aquí, gros i pelut, el Rasputín del pop de fàcil digestió.

Túniques i dictadors, drogues i terroristes, d’anar despentinat i amb la camisa estreta i descordada...

Tiki by Cugat!

Tiki és un aroma. La idealització d'allò que semblava exòtic, des dels mars del Sud a les selves africanes, passant pels escenaris sud-americans.

Cugat, aquí, ens perfuma amb essència de Tiki i a nosaltres ens agrada. Ens agraden les jungles de moqueta, els déus que decoren els bars polinesis, els nadius amb gomina i la fruita de plàstic.

En aquest blog, tenim l'ànima Tiki!

Fot-li, James!

Una de les intencions secretes (o no tan secretes) d'aquest blog, és reivindicar la obra de James Last.

Per això us anirem oferint periòdicament videoproduccions d'aquest MESTRE (en majúscules, eh!), que ho toca tot. No li fa fàstics ni a un rock, ni a un vals, ni a la melodia més patxanguera que us pugui venir a la ment.

Per ell, tot és susceptible del seu bricolatge i així ha passejat les seves grenyes durant dècades per tot el món.

Els ascensors i les consultes de dentista de mig planeta s'han embriagat amb el só del seu exercit de ventositats metàl·liques.

Ell i només Ell, és el Zeus de la patxanga internacional!

Dedicat a Paco Ramos!

Magnífic fragment cinematogràfic de dansa i cançó peloponèsia, que serveixi també d'homenatge a la gent que viu en aquella cantonada d'Europa i actualment les està passant putes.

Posada en escena entre folklòrica i yé-yé, en una típica taverna grega, on les nenes arrenquen a cantar i ballar. Es clar, després tothom s'esvera i beu i s'esvera, i beu...

Això pot acabar de dues maneres: rient o plorant... Però, per saber-ho haureu de veure la peli sencera!

Yé-Yé way of life

Aquesta exquisida videoproducció ens demostra que en els nostres temps hi ha una certa forma d'entendre el glamour, que el temps no ha desgastat.

D'entrada, la obra ens recorda sonorament a un anunci de compreses, després ens posen una base tecno que festeja permanentment amb una melodia seixantera.

La Mareva, tota ella, ens embadaleix, vestida amb un modelet inspirat en les bosses de "El Corte Inglés" i recitant  "yé-yé" com si fos el seu particular mantra.  Envoltada dels seus amics, que ballen moderadament concentrats, seguin la litúrgia de qualsevol coktel-party, en una villa de Cap Ferrat.

Si aquest també ha de ser el vostre camí, preneu-vos aquesta videoproducció, com si fos un text sagrat!

Dedicat a la Mercé Vidal Famades!

El més curiós d'aquesta videoproducció, que no deixa de ser un fragment fílmic, és el personal que corre davant de les càmeres.

Ningú em pot negar que són uns paios raros de collons, exhibint un amanerament galàctic,  a mig camí entre la patologia nerviosa i la sobredosi d'alguna droga kriptoniana.

Quan el més marciano de tots es fot a ballar, la resta de públic s'aparta cap al fons de la sala, m'imagino que acollonits. L'únic que li planta cara, és un altre individuo vestit de blanc (serà el terapeuta?).

Sembla ser que els dos es disputen a la joveneta una dharma-girl-twist, amb una exagerada tendència a vibrar com un protó.

No em vull imaginar com se't deu quedar el cos, després de veure la pel·lícula sencera...

El cosí de l'inspector Clouseau

Una videoproducció que enllaça amb la tradició clouseonística. Aquí, en Zanini es pregunta rapejant amb música coctel, si vols o no vols.

L'home de per si, ja és un centre d'atenció, que deixa en segon terme les espectaculars articulacions femenines que descansen al seu davant.

Dissertació sobre el dubte, filosofia de Martini. Per reflexionar...