Moments de boîte, d’agafar al partenaire, que li tens posat l’ull durant tota la nit i arrambar-lo mentre arrossegueu els peus pel terra de ceràmica d’aquell local de costa revestit de gotelé.
Cursileria per sobreviure a l’altra gran crisi, aquella del petroli, dels seat 124 i de les boîtes rústiques ben aprop del mar.
I ens apareix en Demis, amb l’aire de no estar ben bé aquí, gros i pelut, el Rasputín del pop de fàcil digestió.
Túniques i dictadors, drogues i terroristes, d’anar despentinat i amb la camisa estreta i descordada...
Ja ho deia la meva àvia valenciana: on hi ha pèl, hi ha alegria. Com que em vaig quedant calb, ho compenso deixant-me barba.
ResponEliminaMagnífica elecció, Lluís!
ResponElimina