Russos en peu de guerra

Boines, medalles pólvora i hòsties. L'exercit rus no és diferent de qualsevol altre exercit. Els hereus de Mijail Strogoff fan el possible per suar el armilla antibales saltant i passejant les metralladores, escenificant una orgia de geypermans.

No sé a vosaltres, però per mi, aquests vídeos militars els veig més pròxims a Village People, que a la propaganda patriòtica...

Baku

El nostre amic Muslim Magomaev, s'entesta en ensenyar-nos la seva estimada ciutat de Baku.

Ens la presenta com un univers de neó i lluentors nocturnes a l'estil de Las Vegas. Això ens fa sospitar que no deu ser una urbs molt bonica.

Pel contrari, i sempre segons el que es pot visionar, les noies que hi viuen posseïxen una bellesa privilegiada.

Lluny i a prop

Una nova aportació amb el nostre estimat Muslim Magomaev com a protagonista. En aquest cas, més posat en la moguda yé-yé, amb la intenció de felicitar-nos l'any 1969.

Si us fixeu, no és que vol evitar de trepitjar el terra fregat, sinó que pretén ballar  a la manera moderna (d'aquells temps) i ho reforça amb una gesticulació eufòrica que li surt molt amanerada.

També crida l'atenció que enlloc de corbata, porti les joies de la Castafiore, potser més adequades per esquivar àgilment les enormes boles de nadal que se li posen per davant.

En resum, una altra bona mostra de tupolev-pop, amb algunes parts de la cançó on es limita a dir: "parapapà, parapapà". Serà que no tenia res millor a dir, tenint en compte que la KGB prenia bona nota de qualsevol comentari.

Treure partit d'un micròfon

El quintet protagonista va necessitar l'assessorament del mateix professor Rubbick per ordenar-se al voltant d'un micròfon. Tots sabem que a la Rússia soviètica no s'estaven per punyetes i utilitzar més d'un d'aquests artefactes hagués pogut semblar alguna cosa semblant a capitalista.

Les jaquetes dels quatre mascles destaquen damunt de tot el conjunt, a mig camí entre el mariachi de centre comercial i el quadre de llums de qualsevol tupolev.

La pubilla, resignada a ser el tall enmig de tant de pa, procura no deixar-se fregar massa, no sigui cas que algun dels seus espavilats camarades pugui decidir començar una crisis , carregant el míssil amb amb entusiasme.

Tupolev-pop!

No em puc imaginar una boite soviètica, plena de tovarich marxosos escombrant la moqueta amb les potes d'elefant. Combinar el vestidet de lluentors amb l'estrella roja o imitar a Bonney M amb barret de cosac...

Els travoltes de les discos setanteres de Crimea morrejant-se a l'estil Breznev i convidant a les obreres de permís a llegir "El Capital" a les seves dashes. Ah!...Quina imatge!

Veient la moguda de les estepes, s'ha de reconèixer que els soviètics van arribar a la lluna abans que els americans i no ben bé amb coets.