El Sardineta de la Disco

Videoproducció d'evolució frenètica,  on Juvet i la seva veu de falset, es desmaneguen entre vertiginoses vistes del litoral.

Les maneres d'en Patrick són esforçades, entre el somriure de dentista i la compulsió nerviosa, sempre procurant oferir moviment suaus i mesurats, no exempts d'un cert amanerament.

Juvert és com un querubí, envoltat de la seva particular cort de ballarins, que apareixen i desapareixen com els mosquits a l'estiu.

Uns passets de dancing entre les pedres, procurant no fotre's de cap al mar, compartit la suor dels banyistes xafarders, que apareixen esporàdicament en el transcurs de l'obra.

Peludisme romàntic

Moments de boîte, d’agafar al partenaire, que li tens posat l’ull durant tota la nit i arrambar-lo mentre arrossegueu els peus pel terra de ceràmica d’aquell local de costa revestit de gotelé.

Cursileria per sobreviure a l’altra gran crisi, aquella del petroli, dels seat 124 i de les boîtes rústiques ben aprop del mar.

I ens apareix en Demis, amb l’aire de no estar ben bé aquí, gros i pelut, el Rasputín del pop de fàcil digestió.

Túniques i dictadors, drogues i terroristes, d’anar despentinat i amb la camisa estreta i descordada...

Revetlla-Sushi!

L'envelat en una nit d'estiu, la música patxanga de sempre, els nens corrent amunt i avall... Una autèntica revetlla de festa major traslladada al país del sol ixent.

És fantàstic saber que a l'altra banda del món, és possible sentir-se com a casa!

Tiki by Cugat!

Tiki és un aroma. La idealització d'allò que semblava exòtic, des dels mars del Sud a les selves africanes, passant pels escenaris sud-americans.

Cugat, aquí, ens perfuma amb essència de Tiki i a nosaltres ens agrada. Ens agraden les jungles de moqueta, els déus que decoren els bars polinesis, els nadius amb gomina i la fruita de plàstic.

En aquest blog, tenim l'ànima Tiki!

Recordeu!

Fot-li, James!

Una de les intencions secretes (o no tan secretes) d'aquest blog, és reivindicar la obra de James Last.

Per això us anirem oferint periòdicament videoproduccions d'aquest MESTRE (en majúscules, eh!), que ho toca tot. No li fa fàstics ni a un rock, ni a un vals, ni a la melodia més patxanguera que us pugui venir a la ment.

Per ell, tot és susceptible del seu bricolatge i així ha passejat les seves grenyes durant dècades per tot el món.

Els ascensors i les consultes de dentista de mig planeta s'han embriagat amb el só del seu exercit de ventositats metàl·liques.

Ell i només Ell, és el Zeus de la patxanga internacional!

Dedicat a Paco Ramos!

Magnífic fragment cinematogràfic de dansa i cançó peloponèsia, que serveixi també d'homenatge a la gent que viu en aquella cantonada d'Europa i actualment les està passant putes.

Posada en escena entre folklòrica i yé-yé, en una típica taverna grega, on les nenes arrenquen a cantar i ballar. Es clar, després tothom s'esvera i beu i s'esvera, i beu...

Això pot acabar de dues maneres: rient o plorant... Però, per saber-ho haureu de veure la peli sencera!