Sessió de cloenda: Kokodoro contra els plàtans

Com a darrera obra per clausurar aquesta primera mostra, us oferim una producció de l'artista que s'anomena Squash.

Squash és el malnom de Kokodoro Samo, un artista conceptual de Nagasake, que  s'inspira en el món del plàtan per realitzar les seves cotitzadíssimes performances.

En aquesta, que va titular inicialment "Da Vinci Banana", es vesteix amb una samarreta de la selecció de futbol italiana i es fot un grapat de plàtans en uns pocs nanosegons.

Una obra genial, demandada pels principals centres de creació contemporània.

  

Ritual Banana:

En aquest dúplex es mostra l'exhibició d'una dansa ritual de la fertilitat, per vetllar per la futura fecunditat dels infants.

L'Etno-musicòleg Makato Sishimori, ha adaptat aquest ball als usos actuals i amb la col·laboració dels petits cantaires de Fujimura, recorre diferents indrets per mostrar el fruit de les seves investigacions.

Un poble mai pot perdre les seves arrels!

El conill i el plàtan:

Videoproducció d'alta tensió en la que un conill es disposa a devorar un plàtan ofert per algun temerós ciutadà.

Banda sonora excepcional, cantada, gairebé recitada per un cantautor local, molt semblant a Leonard Cohen.

El ratolí i el plàtan:

Karikorikori ens presenta una videoproducció entendridora sobre l’afany de superació.

Kuri és una rateta que vol ser d-jay, donades les seves limitades capacitats opta per fabricar-se discos de plàtan i englotir-los.

A destacar l’emocionant interpretació de Kamename Mc Chou, en el paper de Kuri.

La balada del plàtan:

Dues versions ben diferents del clàssic "Banana song", interpretades per un personatge d'un anime Lol (nenes molt jovenetes i lleugeres de roba que fan bavejar a vells verds)  i pel grup alternatiu "No cars" .

Dues opcions diametralment oposades, que representen la polarització en la consciència social contemporània.

Un dúplex per incitar a la reflexió.

Plàtan-man: quatre miracles

Sèrie de quatre videoproduccions d'inspiració heroica, on Plàtan-man, un superheroi producte d'una mutació amb un plàtan radioactiu, afronta diferents situacions.

L'autor , Pio-Pio,  s'ha deixat influenciar al llarg de tota la seva trajectòria artística per la mitologia clàssica. En aquest cas, fa una reinterpretació dels treballs d'Hèrcules.

El resultat final, és un conjunt dramàtic on la tensió i la emoció són conduïdes amb mestria per captivar a l'espectador.

Goy menja plàtans ràpida i furiosament

Obra de l'artista audiovisual Goy, la qual realitza la proesa de fotre's un grapat de plàtans, sense perdre el somriure.

Amb aquesta acció gastronòmic-reivindicativa pretén conscienciar a la societat sobre els riscos de les fel·lacions: Infeccions, mossegades o empatxos.

Com a curiositat, la Goy ho va vomitar tot, una vegada realitzada la performance.

M'agraden els plàtans (nº5)

Poema audiovisual, el cinquè d'una sèrie de l'artista Ai Takahashi, sobre les coses que li agraden.

És una videoproducció musical gairebé muda, un genere que encara no havíem tocat en aquest blog, una mostra de l'immensa capacitat creativa d'aquesta artista i de l'alta qualitat de les obres seleccionades per aquesta mostra.

Sessió inaugural: Bananano!

Duplex inaugural on el plàtan és el rei (en el sentit literal), amb una coreografia entusiasta d'un cos de ball infantil que no es cansa de corejar els versos cantats per la gran banana, coronada al fons.

En realitat és una metàfora de l'alienació dels dels platanòfags davant la seva addicció. L'addicció, personificada pel rei plàtan, fa ballar als pobres yonky-plàtans al seu gust.

Per tant ho podríem qualificar com a drama musical.

Recordeu!