Dedicat a Miquel Planas!

Aquí tenim una delícia videomusical, l'homenatge, cal dir que molt sentit, del Payo Juan Manuel a Michael Jackson.

Musical elaborada, madura i treballada, que és coronada amb un text de vers insuperable i emotiu:

"Solo estaba con su amiga,

la droga que lo mató."

I aquest només és un exemple.

I... Què dir del cos de ball! No són precisament de l'escola de Jackson, però s'ho prenen amb passió i ofici.

Per acabar contempleu també l'escenari, una mena de subterrani (el mausoleu de M.J.?) amb llumetes i fum i, unes noies que s'ho miren tot des d'una barra.

Per cert, en una de les darreres escenes apareix Jaime Albó, molt entusiasta, una mica aliè al fet que això és un homenatge funerari. En fi...

Preparades per tot

Portades directament des de la nebulosa dels 80, recuperem aquesta colla de jovencelles, el merit de les quals és competir per la còfia més ben lacada.

Prodigis d'arquitectura capil·lar i assecador, practicant coreografies d'una simplicitat vergonyosa, amb l'única finalitat de demostrar al món que tenen les cames llargues.

La cançó és més insípida que un plat de col bullida, malgrat que les intèrprets la desenvolupen amb entusiasme.

A destacar també, l'escenari. Una ambientació tipus Marina D'Or, però passat per un filtre vuitantero. Glamour de holligans, en la línia de la Samantha Fox.

Tariro-tariro!

El món de striptease ha donat glorioses pàgines al món de l'art. 

Pura expressió corporal, on cada detall i cada milí·metre que es descobreix, té una importància cabdal.

Us oferim un dúplex d'infart que protagonitzen La Divina i Dirty Martini, dues pubilles molt eixerides, que dominen aquesta modalitat de la mímica amb autoritat i contundència.

Si us maregen les corbes,  us sentireu aclaparats!

Emmy Kosgei

Emmy Kosgei és una cantant kenyana molt vinculada a la música religiosa que es fa al seu país.

Escoltar-la és una veritable delícia i us serà fàcil comprovar perquè és una gran artista!

Us proposo un dúplex, d'aquesta manera us fareu una ràpida idea del seu art.

Gaudiu de la seva música sense prejudicis!

Veient-ho negre

Per animar al personal, res millor que aquest tríplex on es fa una autèntica apologia de la foscor.

Les dues primeres versions són d'una secta setentera que al·ludia a l'edat d'Or de la humanitat.

Els darrers són els creadors originals de la cosa, aquí els veiem inserits en una espanyolada d'aquelles que es perpetraven en els anys seixanta i que ara fan tuf de "Cine de barrio".

Que no parin de botar!

Aquesta quasi-psicodèlia musical tenia la seva recompensa al observar com les glàndules mamàries de la jovenalla oscil·laven vertiginosament, quedant obsoletes vàries lleis de la física, inclosa la gravetat.

És que la moguda psicodèlica ja tenia això, podies anar d'enrotllat, repartint LSD a amics i coneguts. I, en un moment donat convidar  al personal a despilotar-se i fer l'amor lliurement. Si no tenies sort, t'excusaves alegant que la idea t'havia vingut induïda per un mal viatge de peyote.

Estigueu atents a les evolucions de la ballarina, són pura expressió corporal!

Dedicat a la Ninona!

Aquesta videoproducció és una síntesi molt brillant de tots els tòpics ibèrics vistos pels holandesos.

L'ambientació protoandalusa, en un carrer on apareixen cambrers, cantaors, toreros i fins hi tot El Zorro!

Ho fa un grup d'actors que a mi em recorden molt a La Cubana, i la veritat és que no pots fer més que riure!