Pregunta retòrica

Aquesta videoproducció no abaixa el ritme en cap moment.

"¿Que será mi vida?" una pregunta molt adequada en aquests temps en que Goldman & Sachs s'han erigit com els despietats amos del món, disposats a trepitjar la teva existència com una burilla mal apagada.

Els germanets Gibson, sembla que han trobat la solució. La qüestió és vestir-se de superheroi galàctic i no parar de ballar fins que abaixin la prima de risc. Segur que als tecnòcrates se'ls hi cauen els collons a terra!

Pel que es veu en les imatges, aquesta iniciativa ja ha aconseguit algunes adhesions...

El cosí de l'inspector Clouseau

Una videoproducció que enllaça amb la tradició clouseonística. Aquí, en Zanini es pregunta rapejant amb música coctel, si vols o no vols.

L'home de per si, ja és un centre d'atenció, que deixa en segon terme les espectaculars articulacions femenines que descansen al seu davant.

Dissertació sobre el dubte, filosofia de Martini. Per reflexionar...

Dedicat a Ernesto Niebla!

Desconcertant videoproducció soviètica, aquesta que dediquem a l'Ernesto Niebla.

La veu de Magomaev és com un glop de Vodka que et sacseja l'estomac, contundent i sense matisos, passeja la seva potència pels carrers del teló d'acer. En un escenari més apropiat per un film d'espies que per una videproducció musical.

La grisor metàl·lica que impregna l'ambient d'aquesta obra es veu accentuada per l'actuació del cos de ball, que executen la seva tasca amb fredor mecànica i somriure congelat.

Hi ha dos moments terrorífics, l'un és veure el cantant passejant pels carrers deserts d'aquesta ciutat trista, amb un grapat de globus de colors i vestit com un assassí a sou.

L'altre, cap al final, quan el mateix protagonista es creua amb un grup de camions que reguen L'asfalt, em pregunto el perquè, doncs els carrers ja estan mullats i tot indica que ha plogut o està a punt de ploure!

Al finalitzar la visió, et queda el cos com si el mateix Breznev t'hagués fet l'abraçada de l'ós.

Pingu pren LSD

Encara no m'he recuperat de la visualització d'aquesta videoproducció.

El primer impacte és la visió del director d'orquestra: Vicky el Vikingo amb bigoti d'Iñigo.

Però la directa als pebrots arriba després, apareixen en escena un personatge fent de pingüí, dues cosmonautes amb xandall metadona, i al seu darrera tres nenes del cor exercint de pingüinetes, però més discretes.

La cançó es digna dels Teletubies, encara que el home-pingüí es comença a revelar com un contrapunt inquietant. Les seves suposades gracies són dignes d'una persona amb greus fractures interiors.

Les cosmoxandalls s'esforcen en tot moment, a lligar el conjunt com si fos maonesa i amb bastant èxit, ja que varen quedar 9ens en el festival d'Eurovisió.

Pares i mares prudents, no deixeu veure això als vostres fills: segur que ploraran!

Dedicat a la Carme Jordan!

A ritme de bossanova el senyor Rossi ens instruïa en els secrets de la felicitat.

Aquesta sèrie d'animació, oblidada per molts, però profundament present en els que la recordem, ens remet a una mordacitat naïf, un aprenentatge agredolç que no acabava necessàriament bé.

La videoproducció animada, beu del rebuf de la psicodèlia, aquí interpretada com un element folklòric. Ens inunda de colors i formes que es van repetint, apareixen i desapareixen com en un trencaclosques infantil, provocant que la visualització, compaginada amb l'optimista composició sonora, provoqués una eufòria ascendent i optimista.

El personatge, una mena de paradigma de la mediocritat, brilla màgicament i esdevé el guia que ens conduirà en aquest laberint d'estímuls.

Cap al sud es fornica millor...

Pack de dues videoproduccions servides per  la Carrà. La primera, amb el rècord mundial de lluentors per pixel i la segona, adaptada als gustos hispànics, amb més coloraina i postaletes.

El manifest de Rafaella ens vé a dir que cal follar amb eficiència i, si al semental circumstancial li falla la corneta, cal cercar-ne un altre de més ben dotat per continuar el fregament i coit.

No diu res que la natura no ens hagi descobert. Tots haurem observat en algun reportatge del “National Geografic”, com qualsevol bestioleta femella es deixa fecundar pel mascle amb més bones condicions. S’hi juguen la supervivència de l’espècie.

Potser, si les dones fessin més cas a la sàbia Rafaella, milloraria l’espècie humana...

Teràpia grupal

Dos homes i dues dones, suficients per repoblar el món. La crisi del petroli ens va portar un estol de grups com ABBA, que funcionaven gràcies a  la química de dues parelles ben avingudes. A vegades, la compenetració era tan forta que s'intercanviaven les parelles, encara que no sabem si és aquest cas.

En aquesta senzilla videoproducció, els nostres amics de Brotherhood of man, ens donen tot l'aire de ser dues parelles que en el transcurs d'unes vacances a la Costa del Sol, després de cantar espontàniament a les sobretaules a l'hotel-tot-inclòs, decideixen fer un pas més endavant i professionalitzar el seu talent.

El coreògraf que varen contractar era sens dubte, net del Kayser Guillerm i els inculcà un dancing disciplinat, de pas fàcil, que si s'ofereix en sintonia grupal, acaba funcionant.

La musiqueta s'enganxa com una tirita i és ideal per arrodonir els vespres, en algun bar de cubalitres de Lloret, tot fent la conga.