De què va aquesta videoproducció?
Doncs un
grapat de micos es posen molt calents, veient passar unes ties bones, a partir
d’aquí, ja m’he perdut..això si, tot s’esdevé a París: Oh-là-là!
divendres, 28 de desembre del 2012
dimecres, 26 de desembre del 2012
Bang Bang
Aquesta balada d'una tristor punyent va agafar
aire en temps recents, gràcies a la pel·lícula d'en Tarantino "Kill
Bill".
Aquí us oferim una antologia de versions de
tots els temps, així veureu com ha estat una cançó que ha atret a molts
intèrprets.
Bona digestió!
dilluns, 24 de desembre del 2012
Regal de nadal: Recital de Pascal Pinon!
Què dir d’aquestes fantàstiques islandeses!
El seu nom ve directament inspirat d’un simpàtic
senyor mexicà, que va viure a principis del segle XX i va triomfar gràcies a
una estranya berruga que tenia al front. Vegeu-lo:
Les vaig descobrir gràcies al meu estimat
amic, Amadeu Leblanc i, des de llavors, s’han convertit en un dels meus grups
de capçalera.
La seva música fa per nadal, per escoltar escarxofat al sofà, un dia
fred d’hivern, mentre fas ballar les sabatilles amb la punta dels peus.
Per mi, Pascal Pinon són els autèntics àngels
de l’anunciació!
dissabte, 22 de desembre del 2012
Les germanes Kessler
Aquestes suposades germanes bessones, eren dos
monuments del nord d'Europa. El seu principal talent era tenir unes cames
llarguíssimes i saber-les lluir amb elegància i distinció.
Arreu d'on anaven despertaven la lívid de
qualsevol mascle encorbatat i els feien suar per sobre de les seves
possibilitats.
A Itàlia varen ser reverenciades fins a límits
gairebé religiosos.
Varen contribuir a forjar el mite de les nòrdiques.
dijous, 20 de desembre del 2012
Kiss
Personalment, penso que miss Marple és més
heavy que Kiss.
El seu tenebrisme és hedonista i més pròxim al
Glam que a la provocació macabra.
El que és indiscutible és que són
entranyables. I amb els anys, vistos avui en dia, fins hi tot et fan saltar la
llagrimeta.
No vull acabar sense recordar el meu
particular descobriment de Kiss, a principis dels 80, a la contraportada dels
còmics de la Marvel, editats aquí per l'editorial Vertice, s'anunciaven les
aventures de Kiss al costat de les tebeos de "El planeta de los
simios".
Si, hi va haver una època en que aquests
misteriosos roquers també eren herois de historieta!
dimarts, 18 de desembre del 2012
Amor, amor...
Gomina, moviment rítmic, smoking de llacet
estret i un cantant, barreja entre Ronald Reagan i Walt Disney, que mira a l'infinit i llueix un bigoti semblant a una
filera de formigues.
Una interpretació afectada, de mal de queixal,
ben recolzada pels tres secundaris que basculen com si viatgessin en un
rodalies. Caminades d'aquelles per no trepitjar el terra fregat i molta
elegància, això si.
Un bolero engominat.
dissabte, 15 de desembre del 2012
Rockabilly!
L'actual rockabilly és d'allò més divertit,
barreja tendències que podrien semblar dispars com les pelis de zombis o les
pin-ups.
És un genere molt esteticista i que fins hi
tot pot representar un estil de vida.
S'ha de seguir ben aprop perquè dona moltes
sorpreses agradables.
Aquí en teniu una petita tria:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)