Refrescant videoproducció de la nostra yé-yé
preferida Mareva Galanter.
La Mareva entra bé a l'estiu i, al costat
d'una piscineta, encara entra millor.
Bones calors i fins aviat!
dimarts, 31 de juliol del 2012
diumenge, 29 de juliol del 2012
Cançó marinera
Ve de gust escoltar aquests grup de mariners
de Brest, que fan com els nostrats grups d'havaneres i treuen la pols a velles
cançons marineres.
Poca conya amb Les Marins d'Iroise, varen
vendre 150.000 CD del seu primer treball!
Tot el flaire salat de l'atlàntic es transmet,
via sonora, amb aquests cants.
Aquí en teniu un exemple:
dissabte, 28 de juliol del 2012
Himne: Tri Martolod (Tres mariners)
No crec que hi hagi cap bretó que no conegui
aquesta preciosa cançó.
És una cançó tradicional que Alan Stivell va
redimensionar, convertint-la en l'himne de la dignitat d'un poble.
Us n'ofereixo tres versions: amb la preciosa i
dinàmica Nolwenn Leroy ,amb Alan Stivell i un munt de gent i una darrera en
versió russa, a càrrec del duet "Кукараyа freedom" (Alguna cosa així
com "L'escarabat va cap a la llibertat").
Bon profit!
Ah!...I un bonus extra!:
divendres, 27 de juliol del 2012
Passió peluda
Una composició extraordinària interpretada de
manera magistral.
En Dan i la seva veu, digna de ser estudiada
en un congrés de lampistes, esquerda l'espaitemps de manera rotunda.
La corda no perdona, com una teranyina sonora
t'atrapa per deixar-te devorar per
la melodia
La bateria marca els límits i densifica el
conjunt.
No és emocionant?
dimarts, 24 de juliol del 2012
Ballaruga
Una autèntica demostració de força.
Tota l'energia de la dècada dels 70,
desbordant-se a través d'aquest cos de ball suggerent i glamuròs, com cal.
Una lliçó de com ser i estar sense suar i
movent-se sense pausa.
El dúplex es completa amb la versió originaria del tema. Molt recomanable.
Ens ha agradat i us ho oferim.
diumenge, 22 de juliol del 2012
No future!
Si tal i com ens mostra aquesta benintencionada videoproducció, això ha de ser el futur de la civilització
humana, potser mereixeria la pena que ens conquistés un imperi alienígena i
posés una mica d'ordre...
divendres, 20 de juliol del 2012
Superman és Don Diablo
La millor època de Miguel Bosé va ser en els
seus inicis. Absolutament amanerat,
semblava que vivia en el pais de la pols de talc.
Eren temps en que semblava que la seva única
ambició era omplir la plaça del poble per la festa major. Amb els anys es va
voler donar transcendència i la va cagar.
D'haver estat coherent ara seria un convidat
habitual al show de Toni Rovira, amb la Carmen de Mairena o en Jaime Albó.
Quina llàstima!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)