Faly i Loli

Magnífic popurri a broc gros de Las Deblas, una mena de succedani de Las Grecas, per entretenir legionaris, lladres de radio-cassete o puteros de carretera.

En realitat eren germanes i responien al nom de Faly i Loli. El final d'aquest duet va ser conseqüència de que a la Faly la varen seleccionar per fer el musical "Evita".

Veient-les amb la distància, desprenen una oloreta a moqueta humida i cendrer  de discoteca de barri.

Per cert, a Fuengirola hi ha un carrer dedicat a elles(?!).

Lluny i a prop

Una nova aportació amb el nostre estimat Muslim Magomaev com a protagonista. En aquest cas, més posat en la moguda yé-yé, amb la intenció de felicitar-nos l'any 1969.

Si us fixeu, no és que vol evitar de trepitjar el terra fregat, sinó que pretén ballar  a la manera moderna (d'aquells temps) i ho reforça amb una gesticulació eufòrica que li surt molt amanerada.

També crida l'atenció que enlloc de corbata, porti les joies de la Castafiore, potser més adequades per esquivar àgilment les enormes boles de nadal que se li posen per davant.

En resum, una altra bona mostra de tupolev-pop, amb algunes parts de la cançó on es limita a dir: "parapapà, parapapà". Serà que no tenia res millor a dir, tenint en compte que la KGB prenia bona nota de qualsevol comentari.

Les ànimes de la festa

Una videoproducció festiva i despreocupada, on el jovent polit es desmanega amb moderació, inspirats per la sonoritat de traç gruixut de l'equip més competent dels Estats Units: Jay and The Americans. Especialistes en festes, batejos i comunions; antídot garantit contra el avorriment depressiu i companys imprescindibles per a qualsevol ingesta massiva d'alcohol o batuts.

Amb ells, no heu de pensar en res sinó moure l'anatomia fins que la gomina us traeixi.

Cantar en blau

En aquesta ocasió ens fixarem en una cançó i dues interpretacions.

Substància setentera de llunyans aires country, el que més m'agrada és quan cada interpret se la fa seva i li dona la textura apropiada a la seva manera de fer.

Neil Diamond aporta gruix, el tall i el sabor atrompetat de la seva veu, molt ben embolcallada per una secció musical i coral ferma. No us perdeu el seu coll de camisa, tota una declaració de principis d'estètica setentera.

En Mathis i en Distel, aporten la filigrana, treballen el detall polifònic, l'intercanvi lingüístic, la nota allargada i obvien les parts que acoloreix l'orquestra. Fan d'escultors sonors sobre el marbre lluent de la cançó.

Ja veureu com aquest dúplex combina tan bé com el meló i el pernil!

El gegant del Pi

El gegant del pi

ara balla ara balla,

el gegant del pi

ara balla pel camí.

El gegant de la ciutat

ara balla ara balla,

el gegant de la ciutat

ara balla pel terrat.

Jean-Baptiste Lully

Penso que tots estarem d'acord en que Lully va ser una bèstia rotunda de la música.

La seva música de magnificència barroca pot ser equiparada al heavy més contundent.

Us deixo tres mostres cinematogràfiques que il·lustren diferents tastets de l'obra d'aquest genial compositor.

La primera i la tercera corresponen al film "Le roi dance", i la segona a "Tous les matins du monde".

Desitjo que podeu apreciar aquests fragments de la catedral musical que va ser l'obra de Lully.

Talent o collons?

Carles Santos és d'aquells artistes que sempre dubtes entre  aclamar la seva excel·lència o executar-lo a la plaça del poble a l'estil d'en Serrallonga.

En tot cas, que cadascú de vosaltres el jutgi a través dels seus actes i decideixi si té més talent o collons.