La balada del plàtan:

Dues versions ben diferents del clàssic "Banana song", interpretades per un personatge d'un anime Lol (nenes molt jovenetes i lleugeres de roba que fan bavejar a vells verds)  i pel grup alternatiu "No cars" .

Dues opcions diametralment oposades, que representen la polarització en la consciència social contemporània.

Un dúplex per incitar a la reflexió.

Plàtan-man: quatre miracles

Sèrie de quatre videoproduccions d'inspiració heroica, on Plàtan-man, un superheroi producte d'una mutació amb un plàtan radioactiu, afronta diferents situacions.

L'autor , Pio-Pio,  s'ha deixat influenciar al llarg de tota la seva trajectòria artística per la mitologia clàssica. En aquest cas, fa una reinterpretació dels treballs d'Hèrcules.

El resultat final, és un conjunt dramàtic on la tensió i la emoció són conduïdes amb mestria per captivar a l'espectador.

Goy menja plàtans ràpida i furiosament

Obra de l'artista audiovisual Goy, la qual realitza la proesa de fotre's un grapat de plàtans, sense perdre el somriure.

Amb aquesta acció gastronòmic-reivindicativa pretén conscienciar a la societat sobre els riscos de les fel·lacions: Infeccions, mossegades o empatxos.

Com a curiositat, la Goy ho va vomitar tot, una vegada realitzada la performance.

M'agraden els plàtans (nº5)

Poema audiovisual, el cinquè d'una sèrie de l'artista Ai Takahashi, sobre les coses que li agraden.

És una videoproducció musical gairebé muda, un genere que encara no havíem tocat en aquest blog, una mostra de l'immensa capacitat creativa d'aquesta artista i de l'alta qualitat de les obres seleccionades per aquesta mostra.

Sessió inaugural: Bananano!

Duplex inaugural on el plàtan és el rei (en el sentit literal), amb una coreografia entusiasta d'un cos de ball infantil que no es cansa de corejar els versos cantats per la gran banana, coronada al fons.

En realitat és una metàfora de l'alienació dels dels platanòfags davant la seva addicció. L'addicció, personificada pel rei plàtan, fa ballar als pobres yonky-plàtans al seu gust.

Per tant ho podríem qualificar com a drama musical.

Tots volem ser Llorenç!

I aquí tenim en Llorenç Santamaria vestit de trabucaire, disposat a seduir a totes les nines que se li posin al davant.

Una videoproducció creativa que embolcalla aquest himne dels 70. L'himne que transportà al bó d'en Santamaria fins a la immortalitat, fent-lo mereixedor d'aquest post d'homenatge i d'entregada empatia.

Ens cau bé en Llorenç, no hi podem fer més!

Essència del tecno-horterisme

En ple any del Naranjito, aquests estàndards del crespat imposaven el seu só per tot l'imperi del cromat.

La galàxia ens ataca de nou, les llumetes s'activen  i un exercit de zilons devora els nostres records atàvics.

Tecno-sorround metafísica electrònica per desgastar el sòl de les discotheques, per avançar passet a passet cap a l'objectiu escollit i fondre-li les connexions!