Les nou muses canòniques (9): Judith Szűcs

Sóc un superfan d'aquesta cantant magiar, una mena de Rafaella Carrá morena de l'est d'Europa.

Era capaç de fer tots els papers de l'auca. Quan tocava ser discothequera, ella era la primera. Si, pel contrari, s'havia de ser tendra, també podíem comptar amb ella.

Us ofereixo un tríplex inigualable per tal de poder delectar-vos amb les seves habilitats. Segur que molts us convertireu immediatament en adeptes d'aquesta gran dama!

ANNEX: Les nou muses canòniques (8): Bonnie St. Claire

Per acabar de completar el personatge, permeteu-me que us ofereixi  dues versions videografiades de l'èxit més important de Bonnie St. Claire: "I Surrender".

Les nou muses canòniques (8): Bonnie St. Claire

Aquesta Holandesa que es feia dir Bonnie o Bonny, segons les condicions climatològiques és tot un exemple de l'electricitat musical d'aquell període de transició entre els 60 i els 70.

Amb el seupsicodelisme de saló i la seva aparença sensual, podia convèncer al més incrèdul, de que el seu art era ella mateixa.

Sigui com sigui, a nosaltres ens agrada i ens inspira, per això mereix ocupar un lloc entre les muses!

Les nou muses canòniques (7): Debra Paget

Les nou muses canòniques (7): Debra Paget

Una escena com aquesta no ha estat superada. Forma part del film de Fritz Lang "La tomba índia", de l'any 1959.

Debra Paget fa un suposat ball ritual, abans de ser sacrificada per una serp. La sensualitat d'aquest moment és extrema, penso que poques vegades superada en el cinema.

Després de la visió, queda en el espectador una certa sensació de torbació.

Debra, t'estimem!

Les nou muses canòniques (6): Raquel Welch

Si els humans ens poguéssim transformar amb animals, Raquel Welch seria una pantera. Posseïdora d'una geografia corporal aclaparadora, ella t'esgarrapa amb la mirada i destrossa els teus sentits amb cada cop de maluc.

En aquest dúplex podreu contemplar els seus super-poders, més dignes de una deessa que d'una superheroïna.

Rendiu-vos, no teniu manera d'escapar, ja sou el proper sacrifici de la deessa pantera!

Les nou muses canòniques (5): Elsa Martinelli

L’Elsa enamora.

Com una gata, sempre sap caure dreta, deu ser aquest el seu super-poder.

Pot convertir un safari en una cocktail-party exòtica, deu ser aquest el seu super-poder.

Sap, convertir la seva mirada en el centre del món, com un remolí còsmic que s'empassa planetes i galàxies, deu ser aquest el seu super-poder.

Només l'Elsa s'ha de contemplar amb pitet, deu ser aquest el seu super-poder.

Les nou muses canòniques (4): Marie Laforet

Marie és la distància, una distància que marquen els seus ulls que guarden el secret d'ella mateixa.

I ella mateixa és com un regal que mai acabes de destapar, un llibre que t'agrada consultar, però que mai acabes de llegir sencer.

Expressivitat màxima i teatralitat afectada en la interpretació de les cançons, una autèntica musa inspiradora que mai convidaries de farra i li pregaries que et cantés a cau d'orella. Ummm!

Les nou muses canòniques (3): Ann Margret

Si la història fos una ciència justa i equitativa, Ann Margret hauria de ser mooolt més famosa que Elvis.

Si discrepeu, feu servir el sistema empíric. Mireu alguna peli que surtin els dos i ho podreu comparar.

L'Elvis encartonat, exercint de mascle alfa i, pel contrari, Ann desplegant tot el seu talent, força, passió i seducció.

Aquesta pèl-roja ha estat única i inimitable, una autèntica reina, de mirada picant, llargues cames i cabells flamejants.

No us la perdeu i mengeu-vos amb cullereta petita a quest duplex que us ofereixo. Perquè amb cullereta petita és com s'han de gaudir els millors postres!

Les nou muses canòniques (2): Françoise Hardy

François Hardy no te l'acabes.

No t'acabes les seves cançons, fràgils i equilibrades, a mig camí entre el pop i la chanson.

No t'acabes la seva bellesa, distant però càlida, tímida però contundent. Amb un rostre magnètic que és suficient per omplir-ho tot i que tan bé aguanta els primeríssims primers plans.

No t'acabes la seva persona, elegant i discreta, però alhora, poderosament misteriosa.

Ningú es pot acostar més a ser una musa que ella.

Les nou muses canòniques (1): Anna Karina

Les nou muses canòniques (1): Anna Karina

Aquest fragment antològic de "Vivre sa vie", em serveix per presentar una de les habitants del meu Helicó personal.

Abans de ser musa meva, Anna Karina va inspirar a gent com Godard o Gainsbourg. És una sueca de sang calenta i mirada indescriptible, que mereix el reconeixement universal pel sol fet d'existir.

Com a segon plat d'aquest duplex, us obsequiem amb una videoproducció musical d'en Gainsbourg on ella és el centre indiscutible.

Gaudiu i saliveu amb l'Anna i el seu univers, que no ha perdut ni un grau de frescor!