La Joss ens porta al format televisiu del segle XXI, espectacle multidimensional sense escatimar mitjans i una posada en escena menys entranyable, menys càlida, però eficaç com a espectacle.
No cal dir que, quan vaig veure a la Joss en aquesta videoproducció, em va caure la dentadura postissa a la moqueta.
Moment únic de la història del cinema. El gran, grandíssim Louis de Funes, en el film Rabbi Jacob.
La gràcia de l'humor de De Funes és que ho transforma tot en en una frenesí nerviosa.
Això mateix passa en aquesta escena. La coreografia sembla de can-can i el grup es mou impulsat per l'energia termonuclear del Mestre, amb aquella manera de fer entre atabalada i emprenyada que et descollona.
El ritme inicial de la percussió, trencada per l'explosió musical i el rabbi allí enmig, accelerant més i més... Fins estavellar-se per l'asfalt!
La capacitat ofensiva dels Estats Units fan que sigui la primera potencia militar del món. Paral·lelament a la seva força nuclear,els portavions o els Navy Seals, també compten amb armes secretes tan destructores com les citades. En aquest cas, em refereixo a Sylvester Stallone i Dolly Parton, que destrossen una cançó com qui fa cagar el tió.
El geyperman del cel·luloide i la "muñeca repollo" del oest, es compenetren amb tota la mala intenció, per perpetrar aquest atac al country. Una escena més pròpia dels Muppets que d'éssers humans, que és corejada i animada per un grapat de figurants, que per això deuen cobrar...
Una joia de la destrucció, que mereix exhibir-se a les vitrines del déu de la guerra, al costat del atac amb napalm d'Apocalypsis Now iel desembarcament del soldat Ryan.
Pack monstruós, aquest que us presentem avui. Una doble videoproducció d'un pretès grup infantil, encara que no ens enganyem, aquests petits éssers no són sinó alienígenes disposats a envair el planeta amb les seves horribles notes musicals.
És un document únic. Potser la primera vegada que s'ha pogut gravar les activitats dels extraterrestres.
És la prova irrefutable de que els monstres de l'espai venen amb intenció maligna!
No hi ha en el món esdeveniment etílic més important que l'Oktoberfest, ni setmana del cava del Penedes, ni mostra de vins del Priorat...collonades!
Aquí es foten fins el cul de cervesa dies i dies seguits, vestits de bavaresos com mana la tradició, entonant aquests càntics de bombo i plateret, entre rot i vomitada.
És curiós que cap comissió europea hagi estudiat la viabilitat d'una festa que incita al consum desaforat d'alcohol. Ben al contrari a les ments assenyades de Brussel·les els hi va faltar temps per estudiar la perillositat dels correfocs catalans, els quals no han provocat mai cap mort ni inciten a cap addicció.
Ara entenem qui mana a Europa, ein?!
Per acabar, contempleu una altra videoproducció, on es pot copsar l'ambient de l'esdeveniment.
"Costa blanca" ha de ser un nom de reminiscències vacacionals per la majoria d'habitants del nord d'Europa. Aquesta videoproducció, ens remet als disco-pub i altres tuguris de la costa, on el jovent que escapa del fred, troba un bon entorn on aspirar al coma etílic; aportant com a valor una mena d'alegria hortera a la qual es llença entusiastament qualsevol guiri de manual.
A destacar el duet executor, especialment el varó, una mena de nibelung amb més plomall que una convenció de caderneres.
