Un xarrup de psicodèlia nutritiva

Un xarrup de psicodèlia nutritiva

I, si vivim en un infinit oceà de LSD?

Dins un mantra químic que no acaba de pronunciar algun déu afectat?

Sota una catifa entre àcars multicolors que mouen els malucs?

No tinc la resposta.

Però la busco.

Recital: Aphrodite's Child

Benvinguts una vegada més al format recital de "No en teniu ni idea!".

Avui us presentem un grup format a finals dels seixanta.

Inicialment, pel sobrevalorat Vangelis; per l'embafador Demis Roussos i Loukas Sideras, del qual desconeixem que més va fer en el món del pop.

Gaudireu de la seva psicodèlia de cotó fluix i la flipada continua dels seus membres, ben descrita en les diferents videoproduccions que us presentem.

Agafeu un porró amb mistela i delecteu-vos amb aquest espectacle!

Un petit gran moment

Del film “Vivre sa Vie” del 1962 hi ha aquesta escena meravellosa on la vida passa davant dels ulls de la hipnòtica Anna Karina. Apareix en Jean Ferrat, que posa en funcionament un jukebox on sona la seva composició  “Ma Môme”.

Una gran instant, que ens descriu la poètica de la vida quotidiana.

Dedicat a Eia!

Dediquem a l'Eia (imaginem que és Mireia?), aquesta simpàtica videoproducció apologètica d'aquest instrument que tanta salut ens procura (si no ens dopem), anomenat bicicleta.

El protagonista és un mascle gal anomenat Alex Marco, que impera al llarg de tota la obra, contornejant-se sensualment (ho suposem), acompanyat de les seves go-gos, patrocinades per Peugeot.

En certs moments, apareix un personatge que suposem, deu ser algun ciclista de renom d'aquells temps. Tot un misteri.

Dedicat a Galderich!

Li dediquem a Galderich aquesta fantàstica  videoproducció artesanal extreta d'un bonic film setantè anomenat "Topical Spanish".

És un clar exponent de que amb imaginació i quatre recursos que tinguis a mà, pots elaborar peces d'orfebreria com aquesta.

Atenció a l'aparició de la Guillermina Motta!

Dedicat a Javier Lopez!

Volem provocar-li una agradable visió a en Javier Lopez, dedicant una mostra de talent i elegància a la seva persona.

Seguint la línia afrancesada, avui aprofitem per presentar a Les Clodetes, un cos de dansa que acompanyava amb freqüència a Claude François. El díptic que us proposem és una lliçó de Kung-Fu i una exhibició a la platja.

Voilà

És impossible no enamorar-se de Françoise Hardy després de veure-la en aquesta delicada videoproducció.

Jutgeu vosaltres mateixos...

Ça plane pour moi

Ningú pot discutir que aquesta cançó és paradigmàtica de festa salvatge. Habitacions destrossades en hotels de Las Vegas,  botelles de vodka buides damunt de la moqueta, roba interior femenina penjant de les làmpades... Una perfecta nit de Reis!

Us oferim un munt de versions, començant per l’original i incloent una que recuperem d’un post anterior del show de Craig Fergusson, una de les millors posades en escena d’aquesta composició.

Sigueu bons, però no gaire.

Les exuberants Pontani sisters!!!

Angie, Tara i Helen Pontani formen un trio de ball molt animat, acostumen a acompanyar grups com "The Flying Neutrinos" o "Los Straitjackets" i embadaleixen al públic amb les seves coreografies exuberants i retro.

Gràcies a elles, el món és un lloc una mica més agradable.

La primera videoproducció de l'any!

Calpurnio Rojas ha començat l'any malament: algú li ha trepitjat l'ull de poll.

Que en aquest any 2013, ningú us trepitgi l'ull de poll!