Hi havia una vegada, dos iaioflautes que farts de fumar-se tota l’herba dels horts urbans, van decidir fer cap a la muntanya.
Oh quina glòria, quina verdor!
Una infinita extensió d’herba que no dubtaran a fumar. Però amb el temps, adopten noves costums, ara van col·locats de ricola i canten cançons a les vaques perquè facin bona llet i caguin a gust.
I aquest conte ja s’ha fos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada