Venga Toro!... Olé, Olé, Olé!

Paelles amb formatge fos i Ketxup, sangria per esmorzar, performances amb castanyoles i barret de mexicà... Així són els guiris i aquesta és la seva música.

"Venga Toro", és una curiosa composició que uneix els tòpics més tronats de l'estat espanyol amb el ritme oktoberfestià més ortodox. Sentint aquests compassos, ens venen al cap ramats de prussians borratxos, arrossegant-se pels carrers de Lloret, Blanes o Calella, després d'una "happy hour" de cinc hores, adornant amb vòmits i crema solar els racons més nostrats del litoral. O, deixant-se anar amb frenètiques pràctiques amoroses nocturnes, per qualsevol carreró, passeig marítim o platja.

Ah!...Què faríem sense ells i sense els seus calers

Olé, olé,olé!

Dedicat a la Laura Brandariz!

Aquesta simpàtica videoproducció ens mostra com és una disco-krishna totalment equipada. Podem veure que el jovent balla "a la disorganized", posant molt èmfasi a la polifonia campanística.  Al darrera hi ha els habituals "carrosses" asseguts, però (i cosa destacable) sense recolzar-se en cap barra ni succionar cap mena de compost alcohòlic.

L'absència de begudes, és en general, un tret molt característic de les disco-krishna. Per tant, deduïm que l'eufòria imperant, és conseqüència del consum dels coneguts pastissets-hari, que tot devot té l'obligació de regalar als vianants. Ai, els pastissets!...Corrien tantes llegendes que relacionaven els bons haris amb la gastronomia, que no tindríem prou espai en aquest blog per enumerar-les.

Per acabar, destaquem el "bonus-track" final d'aquesta videoproducció, on es veu una comitiva de haris passejant una representació d'en Homer Simpson en una furgoneta.
Un assaig per la cavalcada del proper 5 de gener?...és possible.

En tot cas, nomes em queda desitjar-te, estimada Laura: Hare Krishna!

Paper couché (1): Bones maneres

Avui, per celebrar els 30 primers dies d'aquest blog, comencem una nova secció, que es denominarà "Paper couché". Volem que sigui un referent per a tots els que vulguin imitar les maneres pròpies de gent elegant i cosmopolita.

Serà una secció amb clara vocació didàctica que, a manera de catàleg videomusical, ens oferirà diferents escenes que serviran d'inspiració a qui tingui l'ambició de convertir el món en un anunci de colònia.

Deixeu-vos estar de crisis i coses ordinàries, depileu-vos les orelles i gaudiu mentre apreneu d'aquest material, que haureu de considerar com la vostra primera lliçó d'iniciació.

Ja veureu com, després d'aquesta experiència, ho veureu tot diferent...

Pòdium nadalenc: Or

Això no és el que sembla. Aquesta estupenda emplomada en realitat és l'àngel de l'anunciació. De tant en tant podem veure en Rovelló amb ulleres de pasta blanques i les fúries de l'infern assegudes entre el públic.

Si senyor, aquesta videoproducció és en realitat, una versió lliure de "Els Pastorets".

En la nit estrellada (aquí ambientada com una discotheque) l'Àngel s'apareix als pastors i aquests tarden ben poc a quedar convençuts del que sigui, hipnotitzats per l'extraordinari tanga-bikini amb lluentors, del ésser celestial.

En Lluquet (amb un pianet penjant el coll) i en Rovelló (porta unes ulleres de sol molt inspirades), discuteixen la jugada tot cantant.

Al seu voltant, l'angelet no para de moure les plomes amb suavitat lasciva. Em consta que en aquest punt els dos pastorets perden els papers i decideixen jugar a pedra, paper i tisores, els favors del cel acabat d'aterrar.

Tot plegat és una síntesi  de l'esperit nadalenc, en el qual la simbologia habitual s'ha desenvolupat fins a termes més...adults.

Després d'aquest impactant visionat, estem convençuts que hi ha vida, més enllà de la simbomba, els torrons o el Tió.

Pòdium nadalenc: Argent

Avui li toca el torn a la Pastoreta del pessebre i per ella és aquesta segona posició.

No entenc per què sempre he relacionat a la Debbie Harry, amb el dibuixet de la llet condensada "La Lechera".
No puc deixar D'imaginar-me-la amb una gerra de llet al cap, passejant-se per un camí de suro, sota un cel de paper d'embalar i enganxines amb forma d'estrella; saludant al caganer mentre s'eixuga el cul.
I pensant a no entretenir-se, doncs ha d'arribar al bar del costat del naixement, que han acabat la llet per fer els tallats.

A veure si a la propera fira de Santa Llúcia, ja podré comprar petites Debbies de fang o plàstic, per superpoblar el meu pessebre d'aquests clons!

Pòdium nadalenc: Bronze

Trobo que "Ich bin ein glücklicher Mann" fa nadal. M'imagino els follets de Sant Nicolau, allà on se't glacen els pebrots, remenant el cul mentre escolten en Roberto pel transistor.
El tema és eurovisionero, d'aquells de "...¡Y ahora todos!", de tararejar mentre circules borratxo pels carrers per vianants del teu poble.


Faig una crida, inspirada en aquesta videoproducció, a substituir els pessebres vivents per orquestres d'esmòquings blau-cel i xorreres!
Canviem l'escudella pel martini amb vodka (deixeu-vos de la xorrada del gin-tònic!) i beveu els coktels dins de galets gegants, mentre us dirigiu amb el cabell ben lacat, cap a la missa del gall!


Penseu, per sobre de tot, que a la discotheque, és nadal tot l'any!

Dedicat a Victor Perez

Ai "Los Golfos"!...Tu nombre sabe a turrón.

Aquesta curiosa videoproducció sembla una declaració d'intencions, el "dolce fai niente" traslladat als humors ibèrics. La lletra és autèntica poesia de matalàs, que lloa el malcarament xusmero i els impulsos bàsics de qualsevol animal elevats a filosofia de vida.

Els dos intèrprets, un clar exponent del quinquisme setentero de cent-vint-i-quatre robat, fent trombos pels descampats sense asfaltar entre els blocs dels suburbis.
Vestuari de mini-rumbero i la tofa fantasia-de-laca-garrula. La dramatització i interpretació és digna d'atracador, mangui de rellotges digitals.

El cos de ball, aquí molt desafortunat, interpretant una coreografia de tripi i van vestits de patinadors Charly Brown.

Una joia a tenir en compte, que descriu un temps i una mena de gent.