Sense cap mena de dubte, ens trobem davant d'una videoproducció de capçalera.
Aquesta obra, feta el 2008, a partir d'una cançó del gran Nino Ferrer, és com triar la marca colònia de colònia de ton pare, per sortir a pescar el verat a la discotheque.
Notareu com el seu consum es fa addictiu i podeu repetir el seu visionat tres o quatre vegades seguides, tranquil-ament.
L'energia del traç sonor és administrat amb contenció rítmica, remarcada per la secció ventosa. La veu, amb, rerefons arrugat, imposa el seu organigrama i les paraules surten com dagues en un numero de circ.
La imatge no deixa cap concessió, la litúrgia pop desplega els seus deu manaments i fa esclatar el pas visual en mil taques de color, que despullen la cançó fins a les calces.
Si la jovenalla arriba a integrar aquesta manera de fer, enlloc d'anar amb els pantalons mig abaixats rapejant porqueries, considero que el món està salvat.
Per tu, Jose!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada