Després d'una breu presentació en alemany, digna de boite guiri de Calella, apareix l'entranyable Juan Pardo, vestit amb un dels trajes que després li han regalat al expresident Camps: Corbata fantasia i xaqueteta de veí de les Teresines.
Darrera seu, es comencen a multiplicar les Walkiries, que executen danses tradicionals centroeuropees. El vestuari d'elles és mínim, reflex fidel d'alguna rememoració calellenca. Ell, amb posat de torero, es capfica en l'argument de la seva cançó, ignorant les festives evolucions del jovent.
De fons, un horitzó d'estrelles que es precipiten contínuament, pura premonició al·legòrica del punt on ens trobem.
Jo de tu, Juan, em deixaria tocar el cul.
