No era fàcil ser lolailo en el temps de la psicodèlia. Tot hi això, algun comando va poder conquerir aquests cims tan oscil·lants, com és el cas d'aquests personatges.
La pinta dels Chorbos oscila entre el rumbero de barriada i el look Uri Geller, amb posat transcendent mentre gronxen un ninot, levitant en un escenari calidoscòpic.
En aquest programa i gràcies a l'eficaç col·laboració del ballet Zoom(Ai!...Sempre el ballet Zoom.) i de Valerio Lazarov (Ai!...Sempre Valerio Lazarov.), el resultat d'aquesta videoproducció és prou agraït.
Espaterrant, haw, haw!
ResponEliminaI jo més que de pota negra diria de pota d'elefant.
ResponEliminaQuanta raó que tens, senyor Leblansky!
ResponElimina