dilluns, 9 de gener del 2012

Dedicat a la Carme Jordan!




A ritme de bossanova el senyor Rossi ens instruïa en els secrets de la felicitat.

Aquesta sèrie d'animació, oblidada per molts, però profundament present en els que la recordem, ens remet a una mordacitat naïf, un aprenentatge agredolç que no acabava necessàriament bé.

La videoproducció animada, beu del rebuf de la psicodèlia, aquí interpretada com un element folklòric. Ens inunda de colors i formes que es van repetint, apareixen i desapareixen com en un trencaclosques infantil, provocant que la visualització, compaginada amb l'optimista composició sonora, provoqués una eufòria ascendent i optimista.

El personatge, una mena de paradigma de la mediocritat, brilla màgicament i esdevé el guia que ens conduirà en aquest laberint d'estímuls.





5 comentaris:

  1. Ei, poca broma! Aquest és un tema bàsic per la història de la música pop, o si es prefereix retro-pop: de tornada als 70, i fins i tot als 60 i als 50! L'únic que no em sona a res és això de "senyor Rossi", ja veus...

    ResponElimina
  2. Ups, que he apretat l'intro sense voler abans ds'acabar el comentari, em faltava dir:
    Haw, haw, haw!

    ResponElimina
  3. Doncs a mi un senyor "Ros,si" que m'ha instruït forca en algún secret de felicitat, si !!!

    Gràcies Miquel, ja estava delerosa de tenir la meva cançó i la meva filla Elena, acaba de fer-se seguidora teva amb el nom de Vicky, amb la insana pretensió que també li dediquis alguna cançoneta quan li arribi el torn!!

    Muuuuuà. .. .

    ResponElimina
  4. Em fa molt feliç que t'agradi Carme!

    A l'Elena ja li buscaré també una bona videoproducció.

    Molts petons!

    ResponElimina
  5. Senyor Leblanc, heu de saber que Il signor Rossi ens va marcar a uns quants, juntament amb en Calimero. Era impactant veure que en els dibuixos animats també s'explicaven les desventures de desgraciats perdedors...Ens feia sentir millor quan a l'escola et discriminaven per no voler jugar a futbol.

    ResponElimina