Henri Salvador, un altre gran que passa per aquest blog, sempre és garantia de fiabilitat.
El cantant no dubta a transvestir-se o adoptar qualsevol personalitat, posseït per l'esperit del mateix Fregoli.
Ironitzant sobre els tòpics dels països sud-americans, com tantes vegades li agradava fer, amb una gràcia i estil, que no arriben mai a ofendre.
Escola francesa, irònica, plàstica a voltes absurda.
Música amb rítmica pop, embogida, teatral, complementada amb una imatgeria que sorprèn per mantenir encara la seva modernor.
No li passa el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada