dimecres, 25 de gener de 2012

Música humida



No cal dir que aquesta composició va estimular, escandalitzar i excitar a parts iguals en el seu temps.

Aquí, el mestre Gainsbourg es mostra fins a quin punt l'inspirava la Birkin que, dit de pas, demostra en aquesta videoproducció que està molt bona, però no té veu.

Molt bo tot l'apartat d'orgasmes fingits, que varen pujar els colors dels defensors de la naftalina wiew of life i, el grau d'acaramelament de la parella protagonista que, de tant melós, arriba a ser subversiu.

Que quedi per la historia, com el paradigma de com es pretenia estimar en la dècada dels 70.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada