Una nova recreació d'una vella cançó, traduïda en una acurada videoproducció d'intencionat aire naïf. D'aquesta estètica tant d'"Amelie", apropiada (i generada en certa part) per el núvol creatiu francòfon, però subvertint els codis per anar més enllà i destil·lar de la innocència, una glopada de sana mala llet...o pus.
Karl Zero i família ens proposen una posada en escena molt vintage, de ritme accentuat i mecànic, per traslladar un "cha-cha-cha" de ritmes suposadament calents.
Aquesta versió és per mi, con dissecar un cadàver i aquí, precisament, és on rau la gràcia.
Algunes frases en mal castellà accentuen l'exotisme de plàstic del producte i d'intervenció infantil, potencia encara més aquesta mena d'ingenuïtat absolutament planificada, malgrat que la lletra s'hagi variat bastant malintencionadament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada