Desconcertant videoproducció soviètica, aquesta que dediquem a l'Ernesto Niebla.
La veu de Magomaev és com un glop de Vodka que et sacseja l'estomac, contundent i sense matisos, passeja la seva potència pels carrers del teló d'acer. En un escenari més apropiat per un film d'espies que per una videproducció musical.
La grisor metàl·lica que impregna l'ambient d'aquesta obra es veu accentuada per l'actuació del cos de ball, que executen la seva tasca amb fredor mecànica i somriure congelat.
Hi ha dos moments terrorífics, l'un és veure el cantant passejant pels carrers deserts d'aquesta ciutat trista, amb un grapat de globus de colors i vestit com un assassí a sou.
L'altre, cap al final, quan el mateix protagonista es creua amb un grup de camions que reguen L'asfalt, em pregunto el perquè, doncs els carrers ja estan mullats i tot indica que ha plogut o està a punt de ploure!
Al finalitzar la visió, et queda el cos com si el mateix Breznev t'hagués fet l'abraçada de l'ós.
Ooo, llàstima que el gran Ernesto està -si és que la vaga a Ibèria no l'ha afectat- a Mallorca, passant 8 dies com un marahà, i no es deu haver assabentat d'aquesta bonica dedicatòria :(
ResponEliminaEsperem que quan vingui en pugui estar informat: li he penjat a la seva pàgina del facebook.
ResponEliminaM'ha agradat molt la teva dedicatòria. Des de Mallorca vaig poder llegir i escoltar la música amb el meu android, però no vaig poder agrair-t'ho.
ResponEliminaMoltes gràcies Miquel.