dijous, 15 de desembre de 2011

El meu amic beu oli i menja transistors



Sembla ser que a la dècada dels 70 no era difícil per una noia de poder lligar amb un robot.
Pel que ens mostra aquesta videoproducció documental, els robots sempre eren els primers en marcar-se uns passets damunt la plataforma, lluint la xapa i els acabats de crom.

Per una noia, representava una enorme avantatge respecte l'habitual pescador de discotheque.
Per començar, un robot no sua i si es fot pesat, sempre hi ha l'opció de desconnectar-lo.
Tampoc es té constància d'haver-se trobat mai un robot borratxo, o vomitant a la cantonada.

Sexualment, un robot no ha de ser més passional que una cafetera, però les expertes argumenten que amb imaginació es pot treure partit fins hi tot d'un gramòfon.

Un encant amb cargols, vaja!








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada