Més que una cançó, això és un himne, net ascètic, ingenu... Aquest hippysme de calces netes i mirada a l'infinit, d'expressions pròpies de secta destructiva o d'abús de prozac. Si l'humanitat fos realment així, no seríem mamífers, seríem madelmans.
Serveixi per complementar aquesta proclama visual, dues versions de la mateixa predica. La primera és de caire nocturnonadalenca, que ningú s'imagini un estol de beguts vomitant i fregant la ximbomba.
La segona versió ens mostra el grupet que es va anar aprofitant de la popularitat de l'invent.
Només falta el professor Lucas Tanner, donant aquella merda de sermons amb moralina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada