"Xanadu" és una amanida còsmica. El film aborda el concepte roller-disco com a experiència mística, il·luminada per aures de neó vuitentero i el desplegament entomològic d'un cos de ball que sembla reproduir-se a cada instant, com una plaga bíblica.
La cançó de la ELO, una peça d'orfebreria de la sonoritat adhesiva, és al servei d'una Olivia Newton John, disposada a ser la sacerdotessa del culte llepafilòs-reaganià que tots els capsdesuro adoràvem en aquell moment.
Hi ha moments maikeljaksonians amb una colla de ballarins amb guants blancs, o el doble del guitarrista de "Queen" fent de trapesista enmig d'aquest meravellòs desgavell.
No té pèrdua el nòvio de la protagonista, estic convençut que és el cosí de Conan el barbar (I no estic gelós, no senyor, no estic gelós!...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada