Vigon vestit de botones Sacarino, estripant
l'aire amb la seva veu gastada.
L'acompanya un estol de ye-yes de pota negra,
que bandegen les ones sonores a cops de maluc.
Es nota que Vigon les adora, les admira des de
la terra, mentre les deesses del ye-ye s'adapten al soul trepitjat de
l'artista.
Exageració dramàtica per posar èmfasi, marcar
paquet diria aquell. I el soul demolidor, que mastega la veu de Vigon. Ell,
conscient que l'obra d'art és el sacrifici davant les seves vestals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada