divendres, 6 d’abril de 2012

Cantar en blau






En aquesta ocasió ens fixarem en una cançó i dues interpretacions.

Substància setentera de llunyans aires country, el que més m'agrada és quan cada interpret se la fa seva i li dona la textura apropiada a la seva manera de fer.

Neil Diamond aporta gruix, el tall i el sabor atrompetat de la seva veu, molt ben embolcallada per una secció musical i coral ferma. No us perdeu el seu coll de camisa, tota una declaració de principis d'estètica setentera.

En Mathis i en Distel, aporten la filigrana, treballen el detall polifònic, l'intercanvi lingüístic, la nota allargada i obvien les parts que acoloreix l'orquestra. Fan d'escultors sonors sobre el marbre lluent de la cançó.

Ja veureu com aquest dúplex combina tan bé com el meló i el pernil!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada