Aquesta gent d’ICI PARIS ens regalen una cançó
que gairebé arriba a himne!
Si l’escolteu un parell de vegades, l’acabareu
xiulant mentre us dutxeu.
L’efecte és semblant al de les patates
fregides que no pots deixar de menjar. Amb aquesta cançó, si us passa com a mi,
de tant en tant tindreu la necessitat d’escoltar-la.
Així, ras i curt.
Per cert, us la deixo en format dúplex. La
primera versió és la coneguda i la segona és una raresa acústica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada