dimarts, 24 d’abril de 2012

Ja ha de ser això!







Aquesta gent d’ICI PARIS ens regalen una cançó que gairebé arriba a himne!

Si l’escolteu un parell de vegades, l’acabareu xiulant mentre us dutxeu.

L’efecte és semblant al de les patates fregides que no pots deixar de menjar. Amb aquesta cançó, si us passa com a mi, de tant en tant tindreu la necessitat d’escoltar-la.

Així, ras i curt.

Per cert, us la deixo en format dúplex. La primera versió és la coneguda i la segona és una raresa acústica.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada