Dúplex a partir de dues cançons de Claude François, un estil i una manera de fer. Unes brillantines i uns passos posats allà on toquen. Ni una gota de suor ni un borrissol de pols. Envoltat de cames llargues amb un peluix capil·lar que sembla de goma.
Tot és ben postís i ho agraïm. I més en temps com aquests, estimat Claude, que ens foten cada dia la realitat amb supositori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada