Videoproducció d'evolució frenètica, on Juvet i la seva veu de falset, es desmaneguen entre vertiginoses vistes del litoral.
Les maneres d'en Patrick són esforçades, entre el somriure de dentista i la compulsió nerviosa, sempre procurant oferir moviment suaus i mesurats, no exempts d'un cert amanerament.
Juvert és com un querubí, envoltat de la seva particular cort de ballarins, que apareixen i desapareixen com els mosquits a l'estiu.
Uns passets de dancing entre les pedres, procurant no fotre's de cap al mar, compartit la suor dels banyistes xafarders, que apareixen esporàdicament en el transcurs de l'obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada