Són els reis d'orient sota els efectes d'un tripi?
O són un orfeó de dracqueens sortint d'una festa de Roberto Cavalli ("I am the party")?
La coreografia, firmada per Chuck Norris, combina meravellosament amb la música, executada amb vitalitat per una orquestra entregada al seu cefalopòdic director. Que accentua amb els compassos, les estridents evolucions dels artistes-cantants i donen al conjunt d'una atmosfera aeròbica a mig camí de Manolita Chen i Escala Barcelona.
Darrera aquest treball no hi veig talent, hi veig vodka.
Moltes botelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada