En aquesta troballa, la visita d'en Julio Iglesias a l'estudi de gravació d'en Ray Conniff, el rei indiscutible de la música - moqueta, podem apreciar com l'efectiu nyonyisme julioiglesià, s'adapta a L'apellada concepció musical del Mestre Conniff.
L'aportació del fecundador castís a aquesta videointervenció, a part de la melodia base, és una actuació inicial que jo diria influenciada per algun estimulant farinós. Posteriorment en el transcurs de la contemplació auditiva de la versió d'en Ray, el nostre Julio, el Julio de tots, desplega tota la seva tradicional gama de rictus gestuals, per acabar amb una abraçada molt llatina al gran barrufet de la música.
De la qualitat de la versió, hi ha poc a dir. En Conniff soluciona professionalment el repte, amb la seva lasanya musical, condimentada amb algun d'aquests mítics solos de trompeta, que ens transporten sense voler, a la sala d'espera d'un dentista dels anys 80.
Vull destacar una part del diàleg entre aquests dos grans monstres:
Julio-(initeligible) forma. Jovencito flaco...
Ray- Tu también.
Julio- No hago más que comer todo el dia.
I per acabar, una cita d'un vers de la lletra de l'immortal cançó:
Ya ves
de que te vale ahora presumir
ahora que no estoy ya junto a ti
que les dirás de mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada