James Last o la trompeta com a insecte

M'agrada James Last, no ho puc evitar. La seva música és una fusió entre el dubidubest emperrucat dels anys 70 i el patxangarisme festamajorenc de tota la vida, encara que amb un toc d'"Oktoberfest".
Us recomano a tots els que vulgueu tenir opinió músical, escoltar atentament la seva discografia.

Aquesta mostra que avui us presento, és una variant tipicament lastesca: l'atrompetament de la realitat que ens envolta, elaborada mitjançant el versionat d'algun tema popular.

La posada en escena és impecable. L'escenari, de gala televisiva de dissabte al vespre, es veu coronat per la disposició prusiana dels artístes. Així mateix, el quartet de vent, passeja la seva llardossa elegància i
exibeix una compenetració només superada en alguna ocasió, per las accions coordinades de les artesanes d'alguna gangband pornofílmica.