divendres, 27 de juliol de 2012

Passió peluda



Una composició extraordinària interpretada de manera magistral.

En Dan i la seva veu, digna de ser estudiada en un congrés de lampistes, esquerda l'espaitemps de manera rotunda.

La corda no perdona, com una teranyina sonora t'atrapa  per deixar-te devorar per la melodia

La bateria marca els límits i densifica el conjunt.

No és emocionant?








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada