Una composició extraordinària interpretada de
manera magistral.
En Dan i la seva veu, digna de ser estudiada
en un congrés de lampistes, esquerda l'espaitemps de manera rotunda.
La corda no perdona, com una teranyina sonora
t'atrapa per deixar-te devorar per
la melodia
La bateria marca els límits i densifica el
conjunt.
No és emocionant?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada