Si us pica que ens rescatin, o heu perdut la
feina, o us ha sortit una banya al front, no us preocupeu.
No hi ha res que no curi un escenari de
cromats, una parelleta que s'ha escapat d'un pastís de nuvis i una cançó que
podeu untar al pa si s'us ha acabat la melmelada.
Automàticament, els ocellets canten i la gent
que hi ha al metro us semblaran teletubbies.
Felicitat: Droga dura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada